DE SOBTE, L'AMÈRICA DEL SUD. El primer descans després de tants partits ens obliga a recapitular. Parem la pilota. Mirem. Destaca, en el quadre dels quarts, la presència de quatre equips procedents de l'Amèrica del Sud, tres europeus i només un africà. La foto fa disparar les anàlisis. Precipitades, com és habitual en el futbol. La més estesa és la que diu que la incorporació de jugadors d'aquesta zona del món per part dels clubs d'Europa atempta contra les possibilitats dels jugadors autòctons. La teoria és lleugera i fàcilment rebatible. En tot cas, els forats que a les places de quarts han deixat seleccions històriques en decadència, com Itàlia i França, els omplen avui equips que, aprofitant-se d'un nivell més aviat baix, han arribat gràcies al domini de quatre conceptes i un parell d'estrelles. És el cas del Paraguai i l'Uruguai. Els primers, que van arribar als quarts després de superar en els penals el Japó, són durs i bons en el joc aeri –com mana la seva tradició– i no deixen forats en defensa. Els entrena un deixeble de Bielsa, El Tata Martino i compta amb un parell de jugadors d'excel·lent nivell, Cardozo i Santa Cruz, cireres d'un pastís pesadíssim per a qualsevol rival. La celeste de Tabárez també beu dels seus trets històrics. Bons peus a dalt i homes ferotges en defensa. Combina poc, però fa molt de mal en atac. El Brasil i l'Argentina són els de sempre. Els uns, jugant al contraatac amb grans davanters. Els altres, pregant al seu nou rei: Leo.

PeLÉ ESTÀ NERVIÓS? El producte més perfecte que la FIFA ha construït, Pelé, no pot viure sense Maradona. Des que va tenir la mala sort d'haver de veure com un jugador feia ombra al seu regnat indiscutible, s'ha dedicat a criticar-lo. Sempre. I quan no ho ha fet, ha estat perquè hi havia un bon negoci pel mig. Maradona, que és un bocamoll, però que mai ha dit que havia sigut millor que Pelé, ha hagut de sentir com el brasiler deia coses com ara: «Maradona no xuta amb la dreta, no fa gols de cap, no és tan bon atleta com jo...» Ara ha dit que és un mal entrenador, perquè té un estil de vida excèntric. Però, què li passa a O Rei amb el seleccionador d'aquesta Argentina que s'esperava que fos un horror? És que no vol veure Diego superant-lo des de la banqueta?

Ramiro Martín-Llanos

Redactor