Camí sense asfaltar
La relliscada contra la Juve portarà el Barça a un sorteig en què quatre dels sis possibles rivals saben el que és ser campions d’Europa
Els altres dos, el PSG i el City, han invertit una fortuna per sumar-se al palmarès
El camí fa pujada per demèrits propis, per una nit negra al Camp Nou que empeny el Barça a un bombo enverinat, en què quatre dels possibles rivals ja saben el que és ser campió d’Europa. I els altres dos candidats han invertit una fortuna per, d’aquí a poc temps, acabar tocant l’orelluda amb les dues mans. El PSG, de fet, ja la va acaronar l’any passat a Lisboa. El City persevera sota la direcció de Pep Guardiola.
Per la seva inoperància, al Barça li pot caure fins i tot el tràngol d’haver d’enfrontar-se a un dels dos últims campions, el Liverpool o el Bayern, que de retruc han estat els seus botxins camí de l’èxit, amb el 4-0 d’Anfield i el 8-2 de Da Luz ja tatuats en la memòria més dolorosa del club blaugrana. I tots dos, alhora, amb un present similar, de lesions importants i alhora un rendiment incontestable. Al Liverpool, pesa la baixa de Virgil van Dijk, que es perdrà el que queda de temporada, si bé Joël Matip i Fabinho estan rendint a un nivell notable per mantenir intacta la recepta d’un Jürgen Klopp sempre fidel a la pressió i a la verticalitat, accentuada encara més amb el fitxatge d’un futbolista com Diogo Jota, que està aportant més pólvora al trident ja conegut que formen Mané, Salah i Firmino, amb un Klopp intentant donar també continuïtat a joves de la casa com els talentosos Neco Williams o Curtis Jones. Una aposta pel planter que també treu el cap per Munic, on Hansi Flick està promocionant, per exemple, el trepidant Jamal Musiala en un tram de la temporada en què les lesions estan afectant el seu dia a dia. Jugadors com Joshua Kimmich, Alphonso Davies o Lucas Hernández, però, estaran a disposició de cara a un xoc de vuitens en què els muniquesos s’intueixen com un dels grans rivals a evitar després del triplet conquerit l’any passat a base d’un futbol inspirat en un múscul ofensiu incontestable.
Guardiola i la defensa
L’equilibri i les transicions defensives han estat el cavall de batalla en els últims anys en un Manchester City que enguany ha fitxat Rúben Dias (Benfica) per apuntalar la rereguarda, però que tot i el bon rendiment del central portuguès, continua acusant sovint la seva feblesa en el replegament tot i un discurs futbolístic incontestable en atac, amb Kevin de Bruyne com a mestre de cerimònies, amb el portentós Ferran Torres sumat a l’ocasió i només la falta de punteria que a vegades penalitza un equip d’autor i que l’any passat va ser capaç d’eliminar el Madrid.
Un Chelsea reforçat
Després de la sanció pel fair play financer, el club de l’oest de Londres ha tornat amb força, posant quasi 250 milions d’euros sobre el tauler per apuntalar el projecte que encapçala un Frank Lampard que, després d’unes primeres setmanes de dubte, comença a trobar automatismes que el portin a la victòria. Si bé Kai Havertz té dificultats per aclimatar-se a la Premier League, l’arribada d’Edouard Mendy sota pals ha portat estabilitat defensiva a un equip que ha sumat el talent de Hakim Ziyech, el vertigen de Timo Werner i les arribades de Ben Chilwell, i que disposa de jugadors d’experiència i equilibri al mig amb Kanté, Kovacic i Jorginho.
Haaland, incontestable
Encara que no podrà reaparèixer fins al 2021, el punta noruec ha d’estar disponible per aportar els seus gols a un Borussia Dortmund al qual dona una altra dimensió. De moment són 16 en 12 partits per al davanter del present i del futur i que és la principal arma per a un conjunt alemany que ha tornat al 4-2-3-1 després d’un pas pel 3-4-3 la temporada passada i que, a la recepta ja coneguda, ha anat sumant jugadors joves com l’elegant Giovanni Reyna o Jude Bellingham, trepidant migcampista fitxat del Birmingham i que ja va tenint estones per demostrar el seu desplegament. Minuts que també està tenint Youssufa Moukoko, portentós golejador a les categories inferiors del club i que amb 16 anys ja es troba entre els professionals.
El lideratge de Neymar
El PSG va trobar la temporada passada el camí. El d’un equip farcit d’individualitats però amb una capacitat col·lectiva que s’ha d’accentuar aquesta temporada amb la presència de Danilo Pereira, migcampista específic de posició que l’any passat no tenia l’equip parisenc, que en algun moment pot enyorar la marxa del seu capità, Thiago Silva, però que té en Neymar un element de desequilibri que pocs equips tenen a Europa i en Mbappé un complement de primeríssim nivell.
DORTMUND
CHELSEA
LIVERPOOL
Matip i Fabinho estan rendint a gran nivell per suplir la baixa de Van DijkPublicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024