Tenim un projecte de club molt pensat durant molts anys, les idees de cap a on ha d’anar el Barça les tenim clares. A més, milers de socis ens van votar en les dues eleccions anteriors i molts milers més ens han animat a fer el pas. Tenim un suport permanent i consistent. Tampoc veiem cap programa amb el qual ens puguem identificar.

El nostre Barça és un Barça de la gent, un Barça popular. Això és el que ens fa únics al món. Ser un club propietat dels socis i dirigit pels socis és el que ens fa diferents. Aquesta condició única hauria de quedar reflectida en la manera de governar el club i, per les propostes que he començat a veure de la resta de precandidats, ja veig que nosaltres pensem diferent.

Sí. I hem hagut d’adaptar i fer evolucionar el nostre programa. L’any 2015 vam presentar 100 propostes que continuen sent vàlides. Però la situació ha canviat molt des del punt de vista econòmic. I això afecta molt l’Espai Barça. Ja ho explicarem en campanya, però la nostra idea és totalment diferent de la de la resta de candidatures. L’any 2015, en l’únic debat que va acceptar Bartomeu, els altres tres socis que aspiraven a presidir el club es veien hereus o obligats pel referèndum del 2014. Per a mi va ser una pantomima i aquell referèndum no val per a res. No em sento esclau d’aquella votació.

És difícil de preveure. Aconseguir les signatures serà molt difícil per a tots. Ho dic per experiència, perquè les vaig aconseguir els anys 2010 i 2015, en què vaig quedar segon i tercer. Les dates són horroroses, la pandèmia... Jo tinc la confiança d’aconseguir-les i crec que passarem el tall entre quatre o cinc.

No. Ho veig tot molt obert. L’any 2010 hi havia un guanyador, Sandro Rosell. L’any 2015, tots teníem clar que el triplet faria guanyar Bartomeu. Sense el triplet, no hauria guanyat. Ara, no veig cap favorit clar. És cert que Laporta té uns quants milers de votants que li són fidels. Potser arrencarà davant, però també tinc clar que el doble d’aquests milers de votants que té no el votaran. Les campanyes també donen sorpreses. Que ho diguin al mateix Laporta l’any 2003.

Hi ha gent que em demana que faci un pacte amb Laporta. Venim del mateix món. Vam fer junts les eleccions del 97, el vot de censura del 98, les eleccions del 2000 i les del 2003. Sempre amb ell fins que em vaig separar de manera abrupta l’any 2009 quan ell era president. Entre tots els candidats hi ha converses, però crec que serà molt difícil veure cap pacte.

Crec que sí, com va fer bé presentant-se el 2015. Està orgullós del seu mandat i aquests deu anys de presidència de Rosell i Bartomeu l’han fet bo. Va tenir coses bones i dolentes, però per comparació aquell mandat va ser molt bo.

No, sé que ha parlat amb altres candidats, amb algun més vegades de les que diu, però jo no tinc cap interès a parlar amb ell.

Vaig estar en el vot de censura del 1998 i vaig promoure el del 2017, així que no soc dubtós de no ser crític amb el poder. Ho vaig fer sol i em van retallar dies per recollir suports, i després la jutgessa em va donar la raó. Aquest vot, però, no tenia cap sentit. Ha estat fer molt soroll per no res, per dues raons. Primer, perquè Bartomeu es blinda de la possibilitat que una assemblea pugui endegar una acció civil de responsabilitat, i estic parlant de la persona que ha portat el Barça a la pitjor situació econòmica de la seva història. A més, per culpa d’aquesta lamentable llei dels avals que fa que una junta en el seu últim any de mandat prengui decisions que perjudiquen el club per salvar el seu patrimoni, la nova directiva ja estarà condicionada pels 150 milions de pèrdues que tindrà des que prengui possessió fins al 30 de juny. Això serà una llosa per culpa d’aquest vot de censura. Les eleccions ja estaven convocades. La junta de Bartomeu hauria tancat tot aquest exercici i la següent ja podria haver demanat responsabilitats i reformular els números en la següent assemblea. Haurien quedat sis anys nets per revertir la situació. Ara, ja no serà possible.

Aquesta és la grandesa del Barça, tot i que també és veritat que si penses que som més de cent mil socis, nou tampoc són tants. Som el millor club del món. Per fer-ho has de ser molt culer i has d’estar preocupat per la situació del club. És la prova que som un club diferent. Això no passa en cap altre club del món, tampoc a 600 quilòmetres d’aquí, tot i ser també dels socis. Jo ho veig positiu. Com una mostra de la grandesa del club, de com de viu està, de la seva democràcia.

Bartomeu i Rosell. Perquè Bartomeu també és Rosell. Bartomeu és el responsable de situar el Barça en la crisi econòmica més greu de la seva història. La situació econòmica és de màxim risc i això és culpa seva. De la mateixa persona que va fer un pacte amb la fiscalia per no pagar ni ell ni Rosell, que va preferir condemnar el club per un doble delicte fiscal. És el pitjor president que hem tingut mai. Ha fet una destrossa espectacular.

És clar. He sentit dir a Víctor Font i Joan Laporta que s’ha de mirar endavant i no enrere. Evidentment que hem de mirar endavant, però també enrere. Haurem d’exigir responsabilitats a qui ha destrossat el Barça. Màxima transparència.

Com a culer, quan vaig veure que deia a tot el món que volia marxar del Barça, em va impactar molt. Crec que hem de ser sincers amb els socis. Han de saber que costarà molt que canviï d’opinió. Quan vaig sentir a Neymar dir que creia que l’any que ve jugarien junts, vaig entendre moltes coses. El PSG és propietat de Qatar, on es jugarà el mundial d’aquí a dos anys. Han invertit més de 200.000 milions de dòlars i Messi entra en els seus plans. Si el volen, no podrem competir. Els candidats que diuen que li faran un contracte vitalici potser haurien de començar a considerar la possibilitat que no hi sigui. És clar que m’agradaria que es quedés, però hem de ser realistes. I parlar també de la situació econòmica, que ens obliga a reduir a la meitat la massa salarial.

No ho entenc. És impossible. És que la situació econòmica és molt greu. Estem en campanya. Com pagarem la fitxa de Neymar? Ens hem de preocupar que Messi no marxi a París, i no de portar Neymar.

Malament. Hi ha un punt d’inflexió que és, precisament, quan deixem que ens prenguin Neymar. I remarco deixem. Van anar molt bé aquells 222 milions perquè hauríem tingut pèrdues de 150 milions. I després fem dues inversions de més de 300 milions en Dembélé i Coutinho que no han sortit bé. Des que va marxar Neymar, hem anat pel camí del pedregar. És el moment del planter. Haurem de tornar a allò que vam abandonar per obligació. Necessitarem un parell de temporades de reconstrucció.

Sí. L’any 2015, quan semblava que Luis Enrique no continuaria, em vaig veure un parell de vegades amb ell. A Londres i a Rotterdam. És valent i hi crec. Aposta pel planter. Crec que tindrà una etapa llarga en el club. És l’home idoni per fer una aposta per la Masia i per portar l’equip en aquesta situació.

La temporada 2018/19 teníem un fons de maniobra negatiu de 270 milions d’euros. La diferència entre el que devem i el que ens deuen en un any. La 2019/20 aquest fons augmenta fins als 500 milions d’euros negatius. Per això no tenim diners per pagar nòmines al gener. En una mercantil normal, només et queda presentar un concurs de creditors, que és una eina que tens per negociar amb els teus creditors. Una jutgessa ja ha instat el Barça que el presenti de manera voluntària. Aquesta és la situació del club. Hi ha un decret que ha prorrogat la presentació d’aquests concursos fins al 14 de març. I el nou president s’ho haurà de plantejar. Hem de parlar d’aquests escenaris. Perquè si el presentes de manera voluntària, pots seguir gestionant el club.

Evitar que el club es converteixi en societat anònima perquè seria fer desaparèixer el Barça. Seria una altra cosa. S’hauran de prendre decisions doloroses que afectaran de manera directa el primer equip de futbol. La massa salarial s’ha de reduir a la meitat i apostar per la Masia. Es necessiten decisions urgents i valentes. En un parell d’anys ens en sortirem.

És una de les coses que ens diferencien de la resta de candidats. Ja he dit abans que no ens sentim esclaus d’un referèndum que va ser una pantomima. Allà un president buscava ser legitimat i vam votar un projecte que era fum. Allò s’ha d’aparcar i pensar en alternatives molt més interessants. Ja vaig dir l’any 2015 que allò no es faria. Bartomeu deia que l’any 2021 s’inauguraria l’espai. Jo, que proposava una despesa de 50 milions, ja li vaig dir que estava enredant a tothom. Durant el proper mandat no es farà perquè el Barça no estarà en condicions de fer-ho.

Ja sabem el pensament polític de Tebas. Soc independentista i no ho amago. Ara bé, el Barça és un club català, que ha d’estar al costat del poble de Catalunya i a favor del dret a decidir, però la política l’han de fer els partits, no el Barça.