Patida però victòria balsàmica de l’Olot, que ha superat el Lleida Esportiu 2-1. L’equip de la Garrotxa ha superat al de la Terra Ferma gràcies a dues dianes de Xumetra, en l’inici del matx, i una de Pedro del Campo, ha estat clau per lligar un triomf que s’ha complicat amb un gol de Quim Araújo just després del 2-0 del figuerenc, que ha convertit en més èpica la victòria garrotxina.

Trencant tots els guions establerts des que va començar la primera fase de la lliga, l’Olot ha tingut un inici de partit molt bo i, al contrari dels anteriors set partits disputats s’ha pogut avançar en el marcador. Amb les idees molt clares, sobretot en atac, els olotins han aprofitat una bona jugada des de l’esquerra quan Salinas ha cedit a Kilian Grant, que l’ha doblat molt bé i el figuerenc, tot i que forçat, ha fet una gran centrada al cor de l’àrea petita on hi havia Xumetra, que ha saltat més que ningú i ha superat Víctor (10’). El gol ha permès treure’s una motxilla pesant als de la Garrotxa, que en atac es movien amb convicció i amb espais. De fet, en el 22, Masó ha rebut una passada enrere de Salinas i des de la frontal ha provat un xut que ha marxat desviat o poc després Pedro ha fet una autopassada brillant però el seu xut ha sortit escarransit.

El Lleida Esportiu gairebé no ha posat a prova Batalla, però no per això ha generat poc perill. I és que, la quantitat d’efectius que acumulaven els de la Terra Ferma en cada una de les centrades que provaven o en les múltiples pilotes aturades que han tingut al seu favor posaven l’ai al cor a la defensa garrotxina, sabedors que un dels mals de l’inici de curs ha estat precisament la seva fragilitat. La millor ocasió lleidatana ha estat una rematada de Fall a centrada d’Abraham que ha sortit llepant el pal esquerre de la porteria de Batalla (43’).

En la segona part ha passat el que era de preveure. L’Olot s’ha tancat al darrera a l’espera de trenar alguna contra –la millor l’ha conduït Eloi fins que ha servit una bona passada a Xumetra, que ha vist com Víctor refusava el perill amb una bona sortida (63’)–. El monòleg ha estat del Lleida Esportiu que si bé gairebé no ha posat a prova Batalla, en cada pilota penjada a l’àrea olotina ha generat sensació de perill gràcies a la seva alçada i la insistència a l’hora de penjar constantment pilotes al cor de l’àrea.

L’Olot ha tirat d’orgull i gràcies a una lluita de Masó, Escoruela ha rebut l’esfèrica a l’esquerra, ha fet la centrada a la frontal on arribava Pedro. El figuerenc ha controlat i ha fet un xut amb el cor que s’ha colat a l’escaire de la porteria lleidatana fent esclatar d’eufòria als jugadors locals (83’). L’alegria i l’alleugeriment garrotxí però ha durat només dos minuts, els que ha tardat Quim Araújo en retallar distàncies després d’engaltar una voleia a la frontal imparable (85’).

Fins al final, als olotins els ha tocat patir encara més, però com que ha acabat amb victòria el patiment ha estat dolç.