Ronald Koeman es va cansar de repetir una vegada i una altra en la prèvia del Barça-Llevant que el sistema tàctic al qual s’ha abraçat des del mes de setembre és l’idoni per a aquests jugadors, i que la plantilla en cap cas ha qüestionat el seu 4-2-3-1. Ell va preferir posar la lupa en els errors individuals en defensa i en la falta de gol per explicar la crisi de joc i de resultats actual. Potser per això va sorprendre la posada en escena del Barça ahir. Koeman va dir una cosa i en va fer una altra. El seu 4-2-3-1 clàssic va mutar en un 4-1-4-1, amb Busquets com a únic migcentre posicional clar i amb Frenkie de Jong molt alliberat i molt més avançant, associant-se per dins en moltes ocasions a la mateixa alçada que Coutinho. Va sacsejar també les peces en atac. Mateixos noms, però tot barrejat dins la coctelera, amb Messi actuant de fals 9, Griezmann a la dreta, Coutinho pel mig i Braithwaite desplaçat a la dreta. Tot una mica desendreçat. Quan les coses no funcionen, cal moure-les, però el còctel va sortir dolent. L’invent inicial no va funcionar. El Barça va generar perill més per empenta que per harmonia. És així. Joc a batzegades, oportunitats aïllades i el Llevant relativament còmode damunt la gespa.

Que el joc de la primera part no va ser el desitjat queda clar amb la rectificació feta per Koeman en el descans. L’holandès va tornar al pla original amb Braithwaite com a davanter centre pur, Griezmann per darrere, Messi arrencant des de la dreta i Coutinho a l’esquerra. El partit demanava a crits l’entrada de Pedri. El canari va entrar i va marxar Busquets abans del minut 60. També va entrar Trincão per un Coutinho que ahir va recordar el vell Coutinho. Amb l’entrada del portuguès el sistema va tornar a permutar i en alguns moments es va veure un 4-3-3, amb De Jong de pivot i Pedri i Griezmann completant el triangle, i amb tres homes despenjats a dalt: Messi-Braithwaite-Trincão.

Molts moviments i moltes permutes tàctiques dins un mateix partit per acabar allà mateix: gol de Messi i tres punts. Quantes nits Messi ha estat la solució? El debat el plantejava fa uns dies el tècnic del Cadis Álvaro Cervera: sense Messi el Barça treballa més i pressiona de forma més conjunta i harmònica, i juga a una velocitat més, però amb Messi el Barça té gol, té virtuosisme i té aquell factor diferencial. La vida sense el millor i la vida amb el millor.

El Barça va fer un partit dolent, però el gol de Messi ara mateix és vida. Permet tallar una ratxa de dues derrotes seguides, permet retallar dos punts a la Real Sociedad i tres a l’Atlético de Madrid i situar-se a nou punts dels dos equips capdavanters del campionat, i sobretot el que permet és que Ronald Koeman respiri. L’equip està obligat a sumar el 9 de 9 en els tres partits de lliga seguits a casa contra el Llevant, la Real i el València, i de moment ja té un terç de la feina feta.

El Barça va suar tinta per guanyar un Llevant que amb la d’ahir suma ja quinze visites a l’estadi i cap victòria. De fet, el conjunt granota mai ha puntuat al temple culer. Ahir va estar a punt de fer-ho, però el gol de Messi en el minut 76 de partit va decantar la balança. Recuperació de pilota clau dels de Koeman a la zona de tres quarts, pilota vertical de De Jong cap a Messi i xut letal del capità, que després de tocar al pal va acabar al fons de la porteria. Un autèntic bàlsam. Oxigen. Amb aquest gol, per cert, Leo Messi n’ha marcat ja 22 en 20 partits en els duels directes contra el Llevant, i se situa a només un gol de distància del mític rècord de Pelé amb el Santos. O’rei Pelé en va marcar 643 amb el club brasiler i Messi en suma ja 642 amb la samarreta del Barça. Dimecres contra la Real, de nou al Camp Nou, podria ser el gran dia.

Efemèride ahir per a Sergio Busquets. El de Badia suma 593 partits com a blaugrana i iguala Puyol com el quart futbolista de la història del club amb més partits.

Aitor Fernández va ser un dels homes destacats del Llevant. Va intervenir amb èxit per evitar més gols del Barça i va acabar sumant-se a l’atac en l’últim córner per intentar l’empat a l’heroica. Fa mal als ulls veure patir el Barça d’aquesta manera fins al xiulet final contra el Llevant a casa, però ara mateix això és el que toca.