Que l’Olot se sent més còmode quan juga al municipal que quan ho fa fora de casa és una evidència que queda demostrada pel seu joc, però també per les estadístiques que arrossega històricament a segona B. I encara més flagrants són els números que registra el conjunt olotí en aquesta primera fase del subgrup A de la competició, en què els vuit punts que ha sumat en total els ha aconseguit íntegrament com a local, i ha perdut cada un dels quatre partits que ha disputat a domicili –contra el Nàstic (2-0), el Cornellà (3-0), l’Andorra (1-0) i l’Hospitalet (3-1).

De fet, l’Olot fa més d’un any que no perd a casa, concretament 372 dies. L’última ensopegada de l’equip dirigit per Raúl Garrido al municipal va ser el 8 de desembre del 2019 contra l’Oriola, llavors cuer del grup tercer, en una matinal per oblidar (0-1). Des d’aquell dia, els de la Garrotxa encadenen deu partits, amb una pandèmia pel mig, invictes com a locals.

Els últims sis partits que l’Olot va disputar a casa abans que la Covid-19 ho paralitzés tot, equips d’entitat com el Barça B, el Cornellà, el Castelló o el Sabadell, que acabarien jugant les dues finals de la tercera eliminatòria del play-off d’ascens a segona A –els castellonencs i els vallesans van acabar pujant al futbol professional–, no van poder superar una plantilla de Garrido que travessava el seu millor moment de forma del curs i que es disposava a fer el salt definitiu per lluitar per una posició preferencial.

En aquesta campanya, l’Olot no ha començat amb bon peu la ferotge i efímera primera fase del subgrup A, però sort n’ha tingut del municipal. Sense espectadors per culpa dels efectes col·laterals i els protocols de seguretat sanitaris contra la Covid, els olotins han continuat amb pas ferm a casa i actualment encadenen dues victòries –contra el Barça B i el Lleida Esportiu (2-1)–, després d’empatar els dos primers duels contra el Badalona i el Prat (1-1). Els vuit punts actuals que tenen en total en la taula, els garrotxins els han aconseguit com a locals, amb l’afició traient el cap pel mur del costat de la tribuna, donant l’empenta que sempre ha intentat donar a l’equip i inventant qualsevol plataforma en forma d’escala o bastida per fer-se notar.

Sort del municipal per aguantar dempeus l’equip de Garrido, que ara ha de millorar com a visitant si vol entrar de ple en la batalla amb múltiples equips, per evitar, primer, una segona fase per lluitar per la permanència i, segon, la possibilitat d’endinsar-se en el món de la segona B Pro, denominada el curs vinent primera divisió RFEF.