Solidesa absoluta

Eliminar l’Espanyol era un somni per al Llagostera i Alsina va deixar clar que s’hi deixarien la pell alineant l’onze de gala. Els blanc-i-blaus, tot i jugar amb tres jugadors del filial, podrien haver intimidat a qualsevol, però no els gironins, que, tot i la derrota a Tarragona, tenen la confiança pels núvols. Amb un guió molt clar de deixar pocs espais a camp propi, el Llagostera va complir a la perfecció el guió que més li interessava. I és que l’Espanyol no va poder estar gens còmode sobre el terreny de joc i li va costar un munt generar ocasions. De fet, en la primera part Marcos només va haver d’intervenir en algun xut des de lluny de Fran Mérida i en un parell d’intents molt tímids d’Embarba, que va ser l’únic a inquietar lleugerament amb les combinacions amb Vargas. Segurs a darrere, els gironins van anar creixent, tot i que no van poder generar gaire perill. No importava, perquè el Llagostera sap que quan el partit està així l’acabarà tenint. I així va ser. En el minut 28 Pere Martínez es va vestir de Dani Alves, va entrar dins l’àrea i va caure a terra víctima d’un penal innocent de Pol Lozano. Oier, però, va endevinar les intencions de Cortés des dels onze metres i va evitar un gol que hauria estat or per als locals.

El penal no va ser l’única bona ocasió dels gironins, perquè en una de les primeres accions de la represa David García va etzibar un cacau des de la frontal que va sortir molt a prop del pal. No eren només les ocasions. La sensació era que el partit estava del tot obert i que podia passar qualsevol cosa. Però tot va canviar en el 66’, en una jugada aïllada en què Julen va tombar un Wu Lei que havia posat la directa. Ho va fer posant la cama i la caiguda va ser espectacular. Però no hi havia violència ni era l’últim home –l’acció era al mig del camp–. Tot i això, l’àrbitre no va dubtar i li va ensenyar la vermella directa.

El somni es trenca

Amb deu, el Llagostera va muntar dues línies de quatre, va deixar Sascha a dalt i va fer un esforç enorme perquè l’Espanyol no posés setge a la porteria de Marcos. Ho va aconseguir, perquè els blanc-i-blaus només van tenir dues bones ocasions abans del noranta i totes dues, de Melamed, qui més va desequilibrar quan va entrar al camp. La primera, però, la va desaprofitar i en la segona, ja al final, Marcos hi va posar la punta dels dits. Després tocava resistir trenta minuts més de pròrroga, però va durar poc. En una de les primeres accions, Puado va rematar de cap al fons de la xarxa una molt bona centrada de Miguelón (93’).

Amb el 0-1 el Llagostera no es va rendir i ho va intentar fins al final, però ni amb pilotes llargues buscant Sascha ni en accions d’estratègia va aconseguir posar a prova Oier per forçar els penals.