Tenim un equip, un projecte, les ganes, els recursos i la força per assolir aquest repte. Volem donar al Barça els millors anys de la nostra vida. Per a tots nosaltres el Barça és una passió. Presidir el club és l’orgull més gran que podria sentir mai un culer com jo.

Ser Núñez no ho he somiat mai. Sí que és cert que la meva mare explica que quan era petit i sortia Núñez a la tele em quedava mirant-lo. La veritat és que tota la vida he volgut presidir el club, aquest sí que és el meu somni.

Soc el soci 17.435 amb 45 anys. Vaig néixer a l’hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet, a menys d’un quilòmetre del Camp Nou, i el meu pare va anar caminant des d’allà a l’estadi i em va fer soci. Després va anar al registre civil. O sigui que abans que existís ja era soci.

Però molt. Era molt nunyista. Jo, en canvi, em considero cruyffista, tot i que crec que el cruyffisme no ha de ser una doctrina. El cruyffisme de Cruyff, Guardiola o Luis Enrique no s’assemblen en res. Amb la manera de gestionar un vestidor, per exemple. Recordo aquella frase de Cruyff que deia que qui dubtés de jugar en el Barça no li servia. En canvi, Guardiola o Luis Enrique van convèncer jugadors perquè continuessin en el Barça. Cruyff no ho hauria fet mai.

Més de 250. Hem trobat fotos de 253 desplaçaments, però algun més. L’any del sextet vaig anar a tots els partits de Champions i a quasi tots els de lliga. He anat a veure bàsquet, handbol, hoquei... Vaig anar fins i tot a la supercopa a l’Aràbia Saudita.

El pitjor, les finals de Sevilla i Atenes. El millor, tinc dubtes entre la final de París amb el gol de Belletti o el gol d’Iniesta a Stamford Bridge. Són dos gols que van canviar la història. Això és el cruyffisme, fer creure que podies guanyar. Si parlem de futbol, hi ha el 2-6 i el 5-0, però si ho fem d’emocions, Belletti i Iniesta.

Feia poc que vivia amb la meva parella actual i em vaig posar a plorar. Però ho vaig passar pitjor el dia de Liverpool. Tenia tanta ràbia que vaig anar plorant des de l’estadi a l’hotel i discutint amb un amic.

Vaig marxar de casa amb un amic per anar a Sevilla amb deu anys.

Vam fer una bona campanya, però no ens coneixia ningú. No vam poder passar el tall de les signatures, tot i que amb una setmana més de temps ho hauríem aconseguit. Ens vam quedar a 400, que semblen poques però són moltes. Vam cedir el patrocinador al Barça, però no es va poder signar perquè era una empresa de joc on-line i Qatar no ho va permetre. Ara és una campanya diferent. Venim d’una moció de censura que vam posar amb el risc de cremar-nos. Tenia molt clar que s’havia de fer perquè aquesta junta havia de marxar.

És cert que ara els socis em coneixen més. I també que després de tot el que s’està sabent, hi ha socis que no van signar a favor de la moció que ara em donen les gràcies. El soci del Barça és conservador i en una primera fase no li va agradar, però ara ho entén. Nosaltres vam passar de les paraules als fets. I paral·lelament vam continuar treballant en el projecte. En la renovació de Messi, en la recerca d’una concessió per a l’Espai Barça...

Hi ha poques coses que me n’agradin. Ha fet algunes coses bones, com el futbol femení, però en general ha estat un mandat desastrós. S’ha enemistat amb la plantilla, amb les federacions, amb les administracions. No ha aconseguit fer l’Espai Barça, ha deixat una situació econòmica molt complicada... El club patirà per culpa seva perquè el problema econòmic no és només per la Covid.

No l’entenc. No sé per què no va convocar eleccions el primer dia. I no li toca fer declaracions, ni negociar amb els jugadors. S’ha extralimitat en les seves funcions.

Mai. El vaig conèixer fa molts anys quan ell estava a Nike i jo vaig ser president d’una gestora del Martorell de futbol sala. Cap més contacte.

Crec que nosaltres passarem. Ja tenim més de 125 voluntaris i 100 punts de recollida de signatures. Estem treballant bé la recollida perquè tinc l’experiència del 2015. I no és el mateix ara que en el vot de censura. Allò era tots recollint signatures per al mateix objectiu. Ara som nou recollint signatures per a un mateix. M’agradaria ser qui passés amb més avals.

Pots recollir molts DNI i molts telèfons, però si els socis no et volen donar el suport, ja pots tenir el que vulguis. A més, hi va haver grups, no tots, que també van recollir dades.

Ve d’allà mateix, d’on venen els altres. No va entrar l’any 2003 amb Soriano i Ingla perquè no portava prou temps com a soci, i el 2010 va fer campanya amb ells. Diu que és foc nou, però no ho és. Nosaltres sí que som totalment nous.

A mi m’agradava el Laporta del 2003, aquest sembla que no vulgui ser president, però és que han passat quasi vint anys. Ha estat un dels millors presidents de la història, però crec que és passat.

És una acció brillant, se l’ha criticat dient que així no es guanyen lligues, però som aquí per guanyar eleccions. Només un però: gastar-se 120.000 euros en els temps que corren potser s’ho podia haver estalviat.

Hem volgut transmetre alegria en la campanya, i l’únic que hem volgut fer és actualitzar el marxandatge. Núñez donava melindros amb xocolata; Minguella, pilotes; Laporta, samarretes; Guixà, TDT. Fins i tot Florentino donava entrades per al parc d’atraccions.

No. Aniré fins al final. Estar en una directiva del Barça per estar-hi, no m’interessa. Ho vull fer amb la meva gent i per desenvolupar el projecte que jo vull per al club.

Som un grup de gent jove, molt culer, gent a la qual li ha anat bé amb les seves empreses. Un grup molt semblant al que va guanyar amb Laporta l’any 2003.

Per ell, el Barça és casa seva i estic segur que vol tornar, però no ho pot dir. És una aposta segura. Per la seva qualitat futbolística i per quan surts a vendre. Per vendre necessitem actius com ell. Ell vol jugar amb Messi i Messi vol quedar-se a Barcelona.

Estic segur que sí. Pel projecte que li oferirem. Esportiu i a llarg termini. Vull que sigui el president honorífic de l’entitat. Estem treballant amb el seu entorn.

És una llegenda del Barça i no el podem maltractar; crec que està fent una gran feina amb tot el que té. El nostre director esportiu haurà de parlar amb ell i si els projectes són comuns i Koeman vol, continuarà.

Estem a set partits de guanyar la Champions. Tenim una bona plantilla, amb gent jove. Li falta algun retoc. El nostre director esportiu ens ha dit que falta un davanter centre i un central, i si arribem amb temps, els portarem en aquest mercat d’hivern.

No puc dir noms.

El primer que s’ha de fer és que torni l’alegria. Els diré als jugadors que canviarem l’entitat, i ells són part de l’entitat. El futbol és un estat d’ànim. Ara estem deprimits, tristos. Hem de canviar l’estat d’ànim. Remuntarem, com diu el meu eslògan de campanya.

La situació econòmica és complicada però no catastròfica. Generem 800 milions d’ingressos i ara hem rebaixat la massa salarial. El problema el tenim amb el deute a curt termini. S’ha de refinançar, i per això hi ha un projecte bàsic que és l’Espai Barça. Per sortir de la crisi econòmica s’ha d’utilitzar l’Espai Barça, refinançar el deute i encertar amb els fitxatges. També no pagar fitxes desorbitades. Hi ha una cosa bona, que és que els contractes dels jugadors són per pocs anys, no estàs hipotecat per 25 anys.

Vull estudiar l’acord amb Goldman Sachs. Jo crec més en una concessió. Les obres les ha de pagar algú i que tingui una concessió de certs actius, però que es quedi el deute. Estem treballant ja en aquest model i ho tenim bastant avançat. És un model semblant al de Goldman Sachs, però el deute, en lloc que se’l quedi el club, se’l queda el concessionari, com es fa en l’administració pública.

Guanyarem més diners d’aquesta manera. Amb les mascaretes, el Barça ha guanyat 4 milions d’euros i Nike no ha estat pel mig. Amb samarretes, sabatilles, xandalls... guanyaríem molt més. La gent compra els productes del Barça perquè són del Barça, no per Nike. I condició indispensable és fer la roba a Catalunya. A més, aquest projecte generaria uns 4.000 llocs de treball.

Estem treballant amb patrocinadors, però Rakuten és difícil que encaixi en els nostres plans perquè no deixa vendre productes per Amazon. A mi m’agradaria que el patrocinador de la samarreta fos la marca Catalunya. El país està en una situació complicada, i què millor que el Barça per promocionar-lo.

Farem una due dilligence i si algú ha malversat, evidentment que demanarem responsabilitats. És que si no ho féssim, ens podrien acusar d’administració deslleial. Jo he de defensar els actius del club.