Sí. Ja no és una situació esportiva, sinó social i de salut de la gent. Esperem que el 2021, amb l’arribada de la vacuna, tot vagi millorant i anem tornant a la normalitat.

Ens vam marcar l’objectiu de fer un equip per lluitar per l’ascens. Vam arribar a la final del play-off i ens vam quedar molt a prop. La diferència entre pujar i no pujar és abismal, però és la realitat que ens toca viure. Ara toca seguir, amb unes altres condicions, però amb les ganes de tenir un equip competitiu que pugui tornar a lluitar per les places altes.

Quan es va decidir, va ser a partir d’un plantejament reflexionat. El primer any tens uns recursos molt importants i gairebé tothom intenta fer l’esforç per tornar-hi. Crèiem que era la millor via per fer-ho. Si ho aconsegueixes, perfecte. Si no, l’escenari canvia. És un risc que vam assumir al seu moment, i ara és evident que hi ha unes altres condicions, sense els mateixos recursos. Però això és una carrera de fons i volem ser millors cada dia.

Quan fas un pas endavant i arribes a una fita que no havies assolit, tot és il·lusió. Quan baixes, ets el màxim favorit, i a molts els passa que no pugen. Quan has provat el millor, costa fer el pas enrere. Però en som conscients. S’ha de persistir. Si vam estar 87 anys per pujar a primera, no dic pas que hagin de tornar a passar, però demostra com de difícil és. En altres etapes, el club feia tres o quatre anys bons i després es diluïa en situacions molt greus. No és el cas. El club continua intentant lluitar per estar en bones posicions. I tot ho marca el camp. Hem de lluitar per estar ben situats al final de temporada per aspirar a les màximes cotes possibles.

És una previsió de com pot acabar la temporada, i hem de veure què passa abans del tancament. Hi pot haver ingressos de diferents variables. És un pressupost aprovat pel consell d’administració, que volia continuar apostant per tenir un Girona fort en competició. Que es vegi que l’aposta és decidida i que la gent que hi ha darrere del Girona continua treballant per fer-lo millor i per fer un pas endavant.

Sí. Sempre ho hem dit quan les coses anaven bé. No és un projecte d’un any o dos, sinó a llarg termini. La gent que s’hi ha posat és per seguir tot un camí. Evidentment, per estar com més amunt millor. I millor treure’n beneficis que pèrdues, però molt conscients de la dificultat del futbol i que els petits detalls ho poden canviar tot. Són gent de futbol i saben de què va, i una part important són catalans i coneixen Girona. Són aquí per fer un Girona de llarg termini, que sigui durador.

És una persona que no és nova en el món del futbol. Potser aquí és una mica desconegut però el seu potencial, la seva manera de treballar i els èxits que ha aconseguit en grans empreses l’avalen. Esperem que ens ajudi, que ens aporti els seus coneixements, i crec que quan anem aprofundint el profit pot ser mutu.

És una de les possibilitats. Però si una cosa tenim clara aquest any és que estan arribant jugadors joves. Els últims anys s’ha invertit en jugadors joves, ja n’hem tingut algun exemple, i comencem a veure que l’aposta pel planter i tot el treball de l’acadèmia va tenint resultats. És un dels objectius del consell, que aquests joves comencin a ser importants. Comencem a veure que hi ha jugadors que ens poden aportar molt. Algun ja és de present, i altres van madurant. És una aposta, un camí que ha explorat el Girona, i que hem d’aprofitar. Hi ha nois joves que poden aportar molt en el futur del Girona.

El plantejament general de la temporada és que els joves ens havien d’ajudar i s’havien de fer camí perquè l’entrenador els donés l’oportunitat. S’estan complint les dues coses. Amb tota la prudència i tranquil·litat de deixar-los treballar, les possibilitats que hi veiem són molt interessants.

Primer hem de veure què pensen l’àrea esportiva i l’entrenador. Si creuen que és necessari reforçar l’equip o si la idea és consolidar aquest grup i donar temps a la gent jove. Altres temporades hem tingut exemples de jugadors que de mica en mica han anat creixent, i aquest any hi ha joves amb molt talent.

Crec que no hi ha d’haver cap problema en aquest aspecte, però són més decisions esportives. No ha estat fàcil, la primera volta, per tots els condicionants des de l’arrencada. Vam començar a competir estant en pretemporada. L’equip que tenim ens mereix tota la confiança. Això no treu que pugui sortir alguna possibilitat, que es valoraria.

Recordo que quan estàvem en play-off pensàvem que l’equip que no pugés ho podria pagar car. La primera idea, quan tornàvem, era no perdre la categoria. És molt important estar en una zona tranquil·la, i això ho hem aconseguit tot i els entrebancs i arrossegant dos partits pendents. S’ha anat de menys a més, i ara crec que hem d’estar al costat de l’equip. Són gent jove que ens poden donar alegries, però sense pensar en més fites que primer estabilitzar-nos, assolir el primer objectiu i anar veient on ens trobem. Estem esperançats de poder fer una bona temporada.

No és qüestió de firmar o no. Ara mateix estem en aquesta lluita. Veurem què passa més endavant. Com que no hem tingut unes vacances i una pretemporada correcta, hem tingut problemes amb lesions. I crec que l’equip encara no ha assolit l’estat físic òptim. Potser ens falta aquest punt. Si l’aconseguim, crec que l’equip competirà bé i podrà tenir aspiracions.

Va ser una reflexió que vam fer sobre fets que ens estaven passant. I la polèmica amb la interpretació que es fa des del VAR hi és cada setmana. Era difícil d’entendre la variabilitat de criteris que hi havia. L’equip mentalment també ho arrossegava, i s’ha anat tranquil·litzant. Es va ajuntar tot. També érem molt pocs jugadors, i tot s’ha anat posant a lloc. Hem de pensar en nosaltres i treballar per fer-ho bé nosaltres.

Sí, segurament serà així. Tot aquest procés s’està allargant molt, i el futbol no és el mateix. Trobes a faltar molt tot el que es viu al voltant d’un partit de futbol. Ja no només el partit, sinó tot el que l’envolta. Venen famílies, la gent disfruta... Tot això s’ha perdut. Tant de bo puguin tornar aviat.

És un risc, però un cop es pugui tornar, també entenc que la gent en tindrà moltes ganes. I si l’equip va bé, entenc que l’afició estarà il·lusionada. Hem de tenir paciència.

Sempre que pugui ajudar el Girona i mantingui aquesta il·lusió, si la propietat i el consell d’administració ho veuen bé, jo estaré encantat. Sé com va el futbol i d’un dia a l’altre pot canviar tot. L’únic que vull és que ara, d’aquí a tres anys, vuit o quinze, puguem veure el Girona com l’hem vist els últims anys. Ja no parlo dels últims cinc anys, sinó més. Sempre en el futbol professional. És el que volem tots els gironins. Quan jugava i era fora de Girona, és el que em costava d’entendre. Ciutats amb menys possibilitats aconseguien estar a primera. És el meu club de sempre, l’he vist a tercera i a preferent. I veure el Girona al futbol professional és una satisfacció.

Això de veure partits de preferent i tercera, potser ho han viscut 500 socis. Nosaltres respectem tothom. Però és que jo he viscut situacions que la gent no es pot imaginar. He tingut companys que no en tenien per arribar a final de mes, estant a segona B. He viscut contextos molt difícils. Avui, el club paga puntualment el 27 o el 28 de cada mes, té molt clar que ha de complir els contractes que firma, i al darrere hi ha una propietat que ens dona tot el suport, que és molt tranquil·litzador. No és per mirar enrere, però la història del Girona ens ha d’ajudar a valorar el present. No és cap retret per a qui no ho ha viscut. Quan era a Albacete o a l’Alavés, sempre deia: valorem el que tenim perquè ves a saber on serà el club d’aquí a uns anys. Hem de valorar que portem cinc o sis anys de privilegi. Hem de ser molt conscients de què és el Girona i que encara ha de fer molt camí per consolidar-se en l’elit del futbol estatal. Tots els clubs tenen petits cicles. Aquest any hem canviat força l’equip, amb gent jove que ha de ser molt important en el futur.