Estem il·lusionats. Som optimistes. Fa un any i mig que estem treballant en aquest projecte i això ens ha permès tenir una infraestructura molt treballada. Amb la pandèmia tot és més difícil, però tenim l’esperança de passar el tall.

Podria ser positiu. Hi ha molts socis que creuen que el club necessita un canvi, però un canvi real. Nosaltres som els únics que no hem participat en cap procés electoral ni hem estat en cap junta. L’any 2003 va guanyar la candidatura més renovadora, i ara, la nostra és la més renovadora.

Sí. Em ve de família. El primer record que tinc és un Barça-Leeds de copa d’Europa amb en Cruyff de jugador. Vaig anar al camp amb el meu pare.

De petit recordo molt la final de Basilea. Per aquella explosió de barcelonisme i catalanisme. Per als de la nostra generació, és inesborrable el record de Wembley i el gol de Koeman. Era la primera copa d’Europa. També tinc un gran record de la de Roma del 2009. I el pitjor record, la final de Sevilla.

Simonsen.

Perquè crec que el Barça necessita cares noves, gent independent. I no veia cap precandidat que representés això. Hem construït un equip molt potent en totes les àrees. Que té passió pel club, però també seny, que ha faltat aquests últims anys. És un equip molt professional. El nostre home fort de l’àrea econòmica és Juan Manuel Guillén, que ha treballat a Inditex i està acostumat a treballar amb grans pressupostos. Tindríem dos CEO. Ell i un altre –ja el tenim, però té contracte i no podem dir el seu nom–. Tenim Toni Buira, director general de Sony. El nostre equip és gestió, professionalitat i sentiment.

Si he de parlar per mi, es tracta d’amor al club. Quan les coses van bé, és fàcil voler ser president. És ara, quan has de ser valent. Nosaltres estem segurs que podem capgirar la situació.

Perquè el club s’estava desintegrant. Teníem un escàndol diari. I Messi volia marxar. La gestió era nefasta. La moció va ser una lliçó de maduresa que van liderar els vuit grups d’opinió. Feia falta un canvi urgent.

La seva gestió ha estat molt dolenta. Farem una auditoria i esperem no trobar-hi res, simplement que tot sigui mala gestió. El mandat de Gaspart també va ser un desastre, però ell mateix ha reconegut que era un bon vicepresident, però un president dolent. L’època de Bartomeu ha estat de les pitjors de la història del Barça. Plena d’escàndols, com el Barçagate i l’acceptació de la condemna del club.

Farem una auditoria, perquè necessitem saber quina és la realitat exacta del club. La nostra àrea esportiva ja ens ha dit què necessita l’equip i haurem de saber quina inversió es pot fer. Posarem ordre al club. Estic d’acord amb Laporta que el millor és mirar cap endavant. Si hi ha alguna cosa fraudulenta, anirem al fons de la qüestió. No han de pagar tots els membres de la junta pel que ha fet una persona. Parlo del Barçagate, per exemple. Conec gent de la junta de Laporta que ho va passar malament. I ells no sabien res d’algunes coses. Hi va haver allò de Método 3, quan Oliver va ordenar investigar els mateixos directius, per exemple. I judicialitzar el Barça no és bo. Fa mal a la marca Barça.

És difícil parlar de favorits. Potser Laporta està al davant. Hi ha alguna enquesta que ens situa tercers i pujant. Cada vegada som més coneguts i anem guanyant adeptes. Crec que són les eleccions més incertes de la història, com les del 2003.

En aquests últims anys, ha faltat plantar cara a Madrid, ha hagut de sortir Piqué a defensar el Barça. Ara bé, aquesta pancarta no és el nostre estil. Preferim invertir els diners a preocupar-nos per les penyes, per exemple, que tenen problemes amb la televisió i el pagament d’una quota, o a fer un protocol de tornada de socis a l’estadi amb la col·laboració del doctor Oriol Mitjà. La pancarta ha estat un dispendi que no toca en aquests temps.

Com el veia Messi. És un equip que no s’ha sabut renovar. No s’ha trobat un Xavi, un Iniesta... Tampoc s’ha encertat amb els fitxatges. A més, el club ha renovat amb contractes molt llargs gent que ja no marca diferències. I amb sous alts. No hi havia projecte, ni planificació. Vam acabar la temporada passada sense davanters i amb molts migcampistes. Aquest any, no hi ha centrals. Per sort, hi ha joves que il·lusionen, com Pedri, Ansu, Riqui, Mingueza, Araujo...

El planter, és claríssim. La Masia és la nostra pedra angular. Per això ja estem treballant amb el mestre Albert Benaiges. Des del 2011, només Sergi Roberto s’ha consolidat en el primer equip. I això no pot ser. Benaiges ha treballat tota l’estructura perquè la Masia torni a donar fruits. I després, tenim un secretari tècnic amb ADN Barça que aposta també pel planter. I volem un entrenador valent que també ho faci. I un directiu que hi cregui. El nostre hi creu. Tindrem els quatre o cinc millors jugadors del món, però el cor sempre serà de la Masia.

L’hem de convèncer perquè es quedi, perquè encara és el millor del món. És com Federer. Et preguntes com pot ser que amb 38 anys encara pugui guanyar. Perquè és el millor de la història. Com Messi. Li queden tres o quatre anys de futbol, i els ha de viure al Barça. Ha de liderar aquest canvi. Aquest nou Barça que ve amb Pedri, Ansu, Riqui, De Jong... I ha de marxar per la porta gran. Guanyant més Champions. És cert que tenim la massa salarial disparada i s’haurà de negociar i reduir, però Messi és un jugador que dona diners al club. És necessari per a la marca Barça. La seva fitxa es paga sola. Ell ha de veure que torna la coherència, que hi ha un projecte. I ja ho sap. Li agraden Benaiges i el nostre secretari tècnic.

Crearem una àrea de talent, formació i valors. Els jugadors tindran establert per contracte donar la cara i ser propers amb els seguidors. En els nostres valors, Neymar no hi entra. Va marxar, ens va denunciar. No encaixa en el nostre model de Barça.

Amb nosaltres encaixa Garcia Pimienta. Li haurien d’haver donat l’oportunitat quan van destituir Valverde i quan va marxar Setién. Koeman està sent valent i aposta pels joves, tot i que m’agradaria veure més Riqui Puig. Això ens agrada, però haurà de parlar amb el nostre secretari tècnic.

Ell ha dit que és un actiu del Barça, que és de tots. Evidentment que comptaríem amb Xavi. Tenim algú a la precandidatura molt proper a la seva família i ja ho sap. Quina junta no voldria comptar amb exjugadors com Xavi, Puyol i Guardiola? La junta que guanyi els ha de convèncer tots tres perquè tornin.

El deute està disparat, sobretot a curt termini. I hi ha un problema evident de tresoreria. Primer, hem d’arreglar aquest problema. Necessitarem oxigen i renegociar aquest deute, però el que hem de fer és començar a guanyar diners. Som una marca molt potent i ingressarem diners, però és evident que s’ha de reduir molt la despesa. Aprimar la part executiva i reduir la massa salarial. Possiblement s’haurà de fer alguna venda, però sense devaluar abans el jugador. I s’ha de fitxar bé, especialment jugadors joves amb talent.

Rotundament, sí. Necessitem un nou Palau i un nou estadi. El pressupost és molt alt i es pot reduir en un 20%. És important com es finançarà. No som partidaris de Goldman Sachs. Proposem microcrèdits per als socis i els aficionats i que ells siguin els que guanyin uns diners dels interessos i no Goldman Sachs. Els socis estaran orgullosos de contribuir a fer l’Espai Barça i, a més, en trauran un benefici. I sense riscos per al club. Perquè, si hi ha un problema com aquesta pandèmia, no és el mateix haver de negociar amb un fons inversor que amb els socis.