La il·lusió torna a Peralada amb un any per emmarcar
3a divisió. Els xampanyers, amb una ratxa increïble de resultats, han viscut un gran 2020, tot i que la pandèmia els va allunyar del ‘play-off’ i a l’agost es va viure un relleu a la presidència
L’any 2020 sempre serà recordat a Peralada perquè el club xampanyer ha deixat enrere els anys de filiació amb el Girona de la millor manera possible. El que semblava que podia ser un cop duríssim per al club s’ha convertit en una oportunitat per reivindicar-se, perquè, més enllà de recuperar la seva identitat pròpia, el Peralada s’ha consolidat com un dels grans equips de tercera divisió després d’un any amb uns resultats increïbles. De fet, tot es resumeix en el fet que, dels 366 dies del 2020, els xampanyers se n’han passat 317 sense saber què era la derrota. Concretament, els que van des de la derrota del 25 de gener al camp del Santfeliuenc a la derrota del 6 de desembre al camp del Granollers. Entre mig, això sí, hi ha tots els condicionants que ha comportat la pandèmia de la Covid-19, que també va tallar les ales als de l’Alt Empordà.
El petit miracle que està aconseguint el Peralada va arrencar entre els mesos de gener i febrer. Després d’un inici de temporada 2019/20 irregular, els xampanyers, amb incorporacions de pes com les de Pol Gómez i Josu, van trobar la fórmula de l’èxit. Amb sis victòries –cinc de consecutives– en set partits i 21 punts de 24 possibles –s’han de sumar els tres del teòric partit contra el desaparegut Reus– el Peralada es va enfilar fins a la cinquena posició i amb la dinàmica que portava era un clar aspirant a jugar la promoció d’ascens a 2a divisió B abans que la pandèmia ho fes aturar tot. El sentiment de decepció era lògic, però els altempordanesos es van guanyar el reconeixement de tots.
Després de l’aturada i d’un llarg estiu s’havia de veure quina seria la reacció dels xampanyers per aquest nou curs, sobretot perquè l’equip va perdre algunes peces importants i s’ha hagut de reconstruir. Tot i això, de moment la nota continua sent molt alta. Guanyant els tres primers partits a domicili i encadenant sis jornades sense perdre el Peralada s’ha erigit com un dels aspirants a lluitar de nou en la zona alta del nou format de competició establert per aquest any, i és que només les dues derrotes en els últims tres partits l’han apartat de les tres primeres posicions. Aquest petit contratemps, però, no taca un any excel·lent del Peralada, que ha estat el tercer millor equip de tercera el 2020 només per darrere del Sant Andreu i l’Europa.
Una de les grans virtuts dels xampanyers aquest any ha estat el grup, i és que l’equip ha passat per davant de les individualitats. De fet, els 26 gols que ha marcat l’equip s’han repartit entre tretze golejadors diferents i el màxim golejador ha estat el jove Arnau Ortiz –el curs passat encara era juvenil–, una altra de les grans notícies dels xampanyers enguany. Tot això sota el lideratge d’Albert Carbó, un tècnic jove i de la casa que en poc temps ha demostrat ser una aposta més que encertada.
Fora dels terrenys de joc el Peralada també ha viscut un any mogut, perquè el mes d’agost els xampanyers van viure un relleu a la presidència. Després de tres anys al càrrec el president Miquel Llobet va presentar la seva renúncia arran de certs desacords dins de l’entitat. El seu relleu l’ha agafat Joan Padern, que era un dels vicepresidents, fins al final del 2021, mentre que després assumirà el càrrec Àngel Grau fins que s’acabi el mandat de la junta directiva actual, el 2023.