El Llagostera ha viscut un 2020 de somni, i això que durant gran part de l’any els gironins han viscut més d’un capítol per oblidar. A còpia d’insistència, però, els llagosterencs han aconseguit capgirar la situació en els darrers mesos per convertir l’any més estrany de tots en un dels més brillants de la història del club. Principalment per un motiu, ja que el Llagostera ja disposa del seu primer títol oficial de la història, que ha convertit tots els patiments en alegria.

La data assenyalada en vermell al calendari és el 2 de desembre. Aquell dia els gironins van tocar el cel superant Las Rozas (1-2) en la final de copa Federació després d’un partit que podria haver provocat més d’un infart. I és que el Llagostera va coronar-se després d’un gol en l’últim segon de la pròrroga gràcies a un llançament magistral de falta de Sergio Cortés, que quedarà guardat en la memòria de tots els seguidors del club, com el penal que va aturar Marcos en la primera part i el gol del jove Yousseff a l’inici de la segona part de la pròrroga. La paràbola perfecta per culminar un camí de somni i ple d’obstacles, ja que en les quatre eliminatòries prèvies els d’Oriol Alsina també van haver de suar d’allò més. Per aquest camí hi van deixar l’Eixea i el Nàstic en les primeres eliminatòries, que també van venir acompanyades de dues pròrrogues. La següent víctima va ser el Platges de Calvià, en el partit més còmode de tota la competició (3-0), mentre que en la semifinal els gironins van superar un totpoderós UCAM Múrcia tot i jugar pràcticament tota la segona part amb un home menys (2-1). Aquest camí sinuós cap a la glòria de la copa Federació és el que ha convertit el 2020 en un any màgic per al Llagostera, perquè a més li va servir per guanyar el bitllet per jugar la copa, amb una eliminatòria contra l’Espanyol que també serà recordada durant molt temps tot i la derrota en la pròrroga (0-1).

El cert, però, és que no tot han estat alegries. I és que els gironins podrien haver aixecat un altre títol, la copa Catalunya, en la final que s’hauria d’haver jugat a l’abril si no hi hagués hagut la pandèmia. Es va acabar disputant a l’octubre, abans d’arrencar la lliga, i els gironins van perdre contra l’Hospitalet en la tanda de penals.

En la lliga el Llagostera tampoc ha tingut massa alegries. De fet, l’aturada de la competició pel confinament va frenar una molt mala ratxa dels gironins, que no van ser capaços de guanyar ni un sol partit –el primer triomf en lliga va arribar al novembre contra l’Espanyol B–. Amb un balanç de sis derrotes i quatre empats del gener al març, els gironins s’estaven complicant la vida, però la pandèmia ho va deixar tot en no res.

En aquests últims mesos la lliga ha quedat en un segon pla per l’atenció que han generat les copes, però el Llagostera se n’ha sortit mitjanament bé, demostrant una solidesa defensiva que ha de ser el pilar per iniciar el 2021 amb les màximes garanties possibles per fer un salt en la classificació i deixar la zona baixa, que l’obligaria a lluitar per evitar el descens a tercera en la segona fase de la competició.