Els llibres d’història explicaran que el 2020 ha estat el pitjor any de l’era moderna per culpa d’un virus. Els culers també recordaran aquest 2020 com un dels pitjors anys de la història del club. La derrota ahir de l’equip d’handbol en la final de la copa d’Europa posava la cirera a un any horrible. Una hora abans, l’equip més important de l’entitat, el de futbol, havia tancat l’any amb una actuació nefasta. Una més en un any per oblidar. Un 2020 que va començar amb la derrota en la supercopa, la destitució més que discutible d’Ernesto Valverde, l’elecció desencertada de Quique Setién com a relleu i l’eliminació en la copa. Va continuar amb la pèrdua de la lliga, l’humiliant 2-8 de Lisboa, la petició de Messi de deixar el club, una moció de censura contra el responsable de la greu situació creada en els àmbits esportiu, econòmic i institucional i la posterior dimissió de Bartomeu. I acaba amb un equip que al mes de desembre ja s’ha acomiadat del títol de lliga després d’haver guanyat només set dels quinze enfrontaments disputats, un equip que no sap a què juga en molts partits, amb una plantilla descompensada i amb un munt de futbolistes que no tenen qualitat per jugar al Barça. Una plantilla creada pels molts directors esportius que han passat per les oficines del Camp Nou en els últims anys i per l’anterior president, que també exercia de vicepresident esportiu. Una plantilla que ahir, sense Messi, amb permís del club per allargar les vacances, va permetre que l’Eibar puntués per primera vegada en la història al Camp Nou. Res d’anormal tenint en compte que el Barça de Ronald Koeman ja ha estat derrotat aquest curs pel Cadis i el Getafe i no ha passat de l’empat contra l’Alavés i un deficient València.

El partit contra l’Eibar va formar part de la muntanya russa en què ha estat instal·lat l’equip de Koeman durant tot el curs, incapaç de signar dos partits bons seguits. Bon partit contra el Valladolid abans de Nadal. Més que deficient contra l’Eibar després de la treva nadalenca. I això que el Barça podria haver marxat al descans amb dos gols d’avantatge, però res li és favorable aquest any. La sort va somriure als bascos en les dues accions clau i els dos equips es van retirar als vestidors empatats. Com és costum en els conjunts de Mendilibar, l’Eibar va plantejar un partit amb duels individuals, pressió molt avançada i la defensa pràcticament al mig del camp. Sempre incòmode, l’Eibar, per al rival. El Barça va tenir dues oportunitats per posar el duel al seu favor i facilitar les coses, però allò que Koeman demana dia sí dia també, encert de cara a gol, va continuar fallant. Només s’havien jugat cinc minuts quan Araujo va caure dins l’àrea en un servei de córner. Alberola Rojas va revisar l’acció després de ser avisat per Iglesias Villanueva des del VAR i va assenyalar penal. Sense Messi al camp, i després que Griezmann fallés l’últim que va llançar, Braithwaite va agafar la responsabilitat d’avançar el Barça, però va xutar fora. El danès va ser protagonista també de la segona acció clau de la primera part. Pedri, el blaugrana amb les idees més clares, però més apagat sense Messi al costat, va desequilibrar amb una gran passada a l’espai cap a Junior Firpo. La bona centrada del lateral, la va rematar Braithwaite al fons de la porteria, però el VAR va anul·lar el gol per centímetres.

Van ser les dues úniques accions de perill del Barça en tota la primera part. El joc blaugrana no es va assemblar gens al de Valladolid. La regularitat del grup de Koeman és nul·la aquesta temporada. Per això no han estat capaços de guanyar tres partits seguits en la lliga i ja han de mirar amb una ullera de llarga vista els equips de Madrid. El sistema amb tres centrals havia funcionat a Pucela, però no estava funcionant contra l’Eibar, que jugava només amb un punta. Koeman havia optat per no tocar el que havia funcionat abans de Nadal, però ahir no tenia ni Messi ni Jordi Alba. Especialment important va ser l’absència de l’argentí. Messi havia fet un gran partit a Valladolid, però ahir, acabat d’aterrar des de l’Argentina, només podia desesperar-se a la graderia. I quan no juga Messi, per molt que els seus detractors no ho vegin, el Barça ho nota. El desequilibri constant que aporta el de Rosario no és capaç de generar-lo ningú.

Per trobar-lo, Koeman va apostar per Dembélé després del descans. Va deixar Dest a la graderia i va canviar el sistema: va passar a jugar amb quatre defenses, amb Mingueza com a lateral. En cinc minuts, els blaugrana van crear dues accions de perill amb participació del francès. Un xut seu i un altre de Pjanic van fregar el pal de la porteria de Dmitrovic. Griezmann continuava desaparegut.

L’empenta blaugrana, però, va rebre un cop dur i inesperat quan Araujo va cometre una greu errada en el servei de pilota que Kike García va aprofitar per batre Ter Stegen. El Barça començava un altre partit amb desavantatge en el marcador. Per buscar la reacció, el tècnic blaugrana va apostar per Coutinho i Trincão. Un dels damnificats va ser Griezmann, que acaba l’any de la mateixa manera que l’ha viscut sobre el terreny de joc, horriblement. No hi van tenir res a veure els canvis, però només un minut després el Barça feia pujar l’empat al marcador. Bona centrada de Junior Firpo i gran rematada de Dembélé, el millor blaugrana damunt del camp.

El Barça tenia temps per aconseguir la victòria, però ni Coutinho, ni Pedri ni Trincão la van encertar amb la porteria de Dmitrovic. I així els blaugrana, que van perdre Coutinho per una lesió de menisc que podria ser greu, es van deixar dos punts més i van tancar un 2020 que serà recordat com un dels pitjors de la història del club.