El triplet va donar la glòria a les urnes a Josep Maria Bartomeu l’any 2015, amb un total de 25.823 vots (54,63%) i els zero títols guanyats durant aquest any han significat la seva defunció. La vida quan la piloteta entra o no entra. La temporada en blanc del primer equip de futbol ha pesat, i molt. Cap títol, el 2-8 contra el Bayern, el Barçagate i tot el soroll amb I3 Ventures, la relació trencada amb la plantilla, la mala planificació esportiva, la falta d’un lideratge clar i la fractura total amb Messi. Massa incendis.

El Barça tanca el 2020 sense president i amb nou precandidats lluitant pel tron: Joan Laporta, Víctor Font, Jordi Farré, Toni Freixa, Agustí Benedito, Xavi Vilajoana, Emili Rousaud, Lluís Fernández Alà i Pere Riera, o, per ser, exactes qui el pròxim dia 11 de gener passi el tall de les 2.257 signatures necessàries, lluitaran a partir del dia 14 per assolir la presidència. El 2021 començarà fort institucionalment. El dia 24 de gener, si la Covid-19 no provoca un ajornament, els socis blaugrana decidiran a les urnes el nom de l’home que ha de liderar el nou projecte, en un context d’extrema dificultat per la crisi econòmica que viu actualment la institució per culpa de la pandèmia.

Es busca successor. Josep Maria Bartomeu va dir prou el 28 d’octubre. L’expresident va presentar la seva dimissió només vint-i-quatre hores després d’haver-se refermat en el càrrec, en no obtenir cobertura legal per ajornar el vot de censura. Amb l’equip a Torí i ell a Barcelona, Bartomeu va convocar una roda de premsa d’urgència i va marxar atacant la Generalitat, presumint de títols a escala global i eludint parlar d’escàndols com el Barçagate, que va comportar la fractura definitiva amb el vestidor i de retruc les dimissions d’Emili Rousaud, Enrique Tombas, Maria Teixidor, Silvio Elías, Josep Font i Jordi Casamiglia. Després de sis anys, nou mesos i quatre dies en el càrrec, Bartomeu va posar el punt final a la seva etapa. Final de trajecte. Ho va fer abans de poder esgotar el seu mandat, com li hauria agradat, i evitant també sotmetre’s a la veu del soci en un vot de censura que hauria pogut ser històric i comportar per primera vegada la derrota d’un president a les urnes. Bartomeu ha evitat dues fotografies: ser expulsat pel soci en un vot de censura i ser el president que traspassés Leo Messi.

En tot aquest conte, capítol decisiu el de la moció de censura impulsada per l’ara precandidat Jordi Farré, amb el suport de Víctor Font i Lluís Fernández Alà, i un bloc de vuit grups d’opinió del barcelonisme format per Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, el Cor Blaugrana, el Senyor Ramon, la Resistència del Palau, Manifest Blaugrana, Seguiment FCB i #Noiestwitterbarça. Èxit rotund. El dia 9 d’octubre la taula del vot de censura validava un total de 19.532 signatures, moltes més de les 16.520 necessàries per tirar endavant la iniciativa. El club va intentar aturar el procés duent el cas a la Guàrdia Civil per suposat frau de signatures, però el final del conte ja el coneixen.

Carles Tusquets ha liderat l’actual junta gestora que gestiona el club des del pas al costat de Bartomeu. El 24-G, eleccions i aires renovats.