Girona

RAMON TERRATS

JUGADOR DEL GIRONA B

“Qualsevol del filial està preparat”

El jove migcampista celebra haver tingut l’oportunitat de debutar tan d’hora amb el primer equip i destaca que “al filial hi ha jugadors en totes les posicions que podrien jugar a 2a A”

Una de les sensacions dels jugadors que han pujat del filial ha estat el migcampista Ramon Terrats (18/10/2020, Barcelona), que després d’arribar aquest estiu al Girona B procedent del Sant Andreu ha gaudit de dues titularitats en la lliga.

Què el va motivar a fer el pas al Girona B aquest estiu?
Podia haver anat a una divisió superior, però, tot i continuar a tercera, era l’oportunitat d’estar en el filial d’un equip com el Girona. El meu objectiu és arribar a ser professional i sabia que aquí em podia arribar l’oportunitat, però no esperava que fos tan d’hora.
Com va viure les hores abans del debut a Saragossa?
Va ser una situació estranya perquè l’equip venia de les tres expulsions a Almeria. Estava mirant aquell partit i vaig pensar que potser em cridarien. I així va ser, deu minuts després del partit em van trucar perquè dimarts anés a entrenar-me amb el primer equip i dimecres ja era el partit a La Romareda. Va ser tot molt i molt ràpid i estava una mica nerviós, perquè no sabia com reaccionaria.
Al camp aquests nervis no se li van notar.
Molta gent m’ho ha dit. Segurament els nervis venen més les hores abans, quan estàs sol per les mesures que s’han de seguir ara i penses com serà el partit. Un cop l’àrbitre xiula l’inici ja és tot com qualsevol altre dia i estàs més tranquil. Tot i això va ser una pena perquè ens van empatar al final i et queda una sensació molt agre. Va ser un cop molt dur no poder celebrar el debut amb una victòria.
Quina importància van tenir els companys i el tècnic?
Em van ajudar moltíssim. El dia abans era la primera vegada que m’entrenava amb ells i em van sorprendre molt. Els veus per la televisió i esperes certa distància, però res d’això, en el contacte directe és molt diferent. Tots han viscut situacions semblants quan començaven i em van ajudar molt a controlar els nervis i a saber què havia de fer.
També va tenir uns minuts en la victòria al camp de l’Espanyol.
Va ser un partit molt especial per a mi i per a la meva família per tot el que implica aquell camp per a nosaltres. I, és clar, va ser la primera victòria a la qual vaig ajudar i és un moment de molta felicitat.
Les circumstàncies hi han ajudat, però no és l’únic que ha tingut l’oportunitat. A què es deu?
Lògicament que les situacions que ha viscut el primer equip ho han fet més fàcil, però si han debutat tants de jugadors no és casualitat. Hem demostrat que qualsevol jugador del filial està preparat per ajudar el primer equip. No et pots distreure ni un moment perquè mai saps si tornaràs a tenir l’oportunitat, i és que si no estàs a un bon nivell entrarà un altre en lloc de tu. El nivell al filial es altíssim.
La competència per jugar en el filial deu ser ferotge, doncs.
Des del primer dia que vaig arribar a l’equip vaig veure que en cada posició hi havia com a mínim dos jugadors que podien tenir opcions de jugar al primer equip. Som 22 i en els entrenaments el nivell és altíssim. Això ajuda quan puges al primer equip perquè no notes tant la diferència. La classificació de l’equip ja ho diu tot, i és que tot i que no ens hagin marcat aquest objectiu tots els que hi som volem pujar a 2a B.
Què demana al 2021?
Sens dubte, col·lectivament l’ascens del Girona a 1a divisió i l’ascens del filial a 2a B. Personalment m’encantaria consolidar-me al primer equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)