Frenkie De Jong llueix el número 21 a la samarreta i el 2021 ha de ser el seu any, després de no haver pogut demostrar encara tot el futbol que porta a dins en el poc més d’una temporada que fa que juga en el FC Barcelona. Autoexigent i autocrític com pocs, el migcampista holandès mai ha amagat que si bé no va decebre del tot en el seu primer any, sí que es flairava en el club i també en l’afició una certa decepció perquè en comptades ocasions havien pogut veure el De Jong que va meravellar tot el món lluint la samarreta de l’Ajax. Valverde no va acabar de trobar-li el lloc, tampoc Quique Setién, i l’arribada de Koeman, amb qui havia coincidit en la selecció, era el millor dels presagis per veure una versió més ajustada a la desitjada per tothom.

I sembla que per fi ho està aconseguint. De Jong està en creixement, relativament còmode en el 4-2-3-1 actuant com el pivot que té permís per avançar i trencar línies en conducció, un tret distintiu del seu joc i que en el Barça havia costat de veure. Koeman vol que trepitgi més àrea, que arribi en posicions de rematada. Ho vol del seu compatriota i també d’altres migcampistes, com en el cas de Pedri, que ahir contra l’Osca va estar a punt d’obrir la llauna en dues grans ocasions.

Però aquest paper se’l va quedar Frenkie De Jong. Un gol clau, perquè el conjunt aragonès va plantejar un partit deixant molt pocs espais a l’equip blaugrana, que tot i això va saber trobar línies de passada i va moure prou bé la pilota per generar ocasions de perill. Ara bé, en el gol de De Jong gran part del mèrit va ser de Leo Messi, que va assistir-lo des de l’esquerra perquè l’holandès posés l’interior del peu per derrocar el mur. Segon gol de la temporada de De Jong, que també va marcar un gol decisiu contra la Real Sociedad al Camp Nou. Ja ha igualat els dos que va fer la temporada passada. A més a més, va ser un gol que segur que va agradar a Koeman, perquè va sorprendre arribant amb velocitat des de la segona línia, sorprenent els jugadors de l’Osca, una de les coses que li demana el seu entrenador.

En la segona meitat no va tenir tanta presència ofensiva perquè el rendiment col·lectiu del Barça va baixar, però també se’l va veure ajudant en tasques defensives per mantenir el gol d’avantatge contra l’Osca. Un partit que el va decidir ell malgrat que el conjunt blaugrana va fer mèrits més que suficients per tancar-lo molt abans.