Hi va haver un dia en què Gaizka Garitano semblava haver reconciliat l’Athletic amb la seva essència més pura. Després que Eduardo Berizzo es convertís en un fallit succedani de Marcelo Bielsa, reposar el projecte en algú de Derio, a tocar de Lezama i amb un coneixement profund del futbol base i dels valors de la institució, va ser un bàlsam i, al mateix temps, un element d’unitat d’un Athletic Club que va tornar a viure de la intensitat, de la pressió i d’una defensa fèrria, fonamentada en dos centrals de qualitat contrastada com Yeray Álvarez i sobretot Íñigo Martínez, en la silueta incipient però allargada d’Unai Simón i sobretot en un bloc granític que va mostrar-se inexpugnable durant els primers mesos de Garitano a la banqueta.

El temps, però, com tot, desgasta, i l’erosió de la figura del tècnic biscaí, destituït diumenge i substituït ahir per Marcelino García Toral, va anar dispersant aquella mirada a l’inici unànime i va anar desplaçant el focus des de San Mamés fins al Palau Ibaigane, on les discrepàncies entre directius sobre la figura de l’entrenador i una reacció aspra per part dels compromissaris, que van tombar totes les propostes del president, Aitor Elizegi, en l’assemblea del passat 28 de desembre, han precipitat una decisió almenys qüestionable: l’acomiadament d’un entrenador de la casa com Garitano, que deixa al darrere haver tret l’equip d’una situació difícil, en descens, quan va arribar, la classificació per a una final de copa que no podrà assaborir des de la banqueta i un Athletic que, amb els seus problemes, viu a la meitat de la taula després de la victòria contra l’Elx. La derrota en el derbi, en l’últim partit de l’any, però, havia activat ja una guillotina que feia temps que amenaçava el cap d’un entrenador que tenia dificultats per sostenir el nivell del seu Athletic, algunes de les quals derivades de forma inequívoca d’una política tan romàntica com de fronteres reduïdes, que sobretot ha deixat l’Athletic assedegat de gol arran de l’adeu progressiu d’Aritz Aduriz, ja rendint poc en la seva darrera temporada en actiu, i el bagatge escàs d’un Iñaki Williams que, renovat fins al 2028, ha vist com s’apagava la seva capacitat golejadora, dels tretze gols aconseguits la temporada 2017/18 als escassos sis del curs passat, als quals se n’han de sumar tres en 17 aparicions aquesta temporada. “Les crítiques m’han acompanyat sempre i a mi ningú m’ha regalat res”, reivindicava fa uns dies Williams, conscient que és a l’ull de l’huracà. A tot s’afegeix un moment de forma també disminuït de Raúl García, que en més d’un partit ha estat substituït per Asier Villalibre, prolífic golejador al futbol base de Lezama però encara incipient en el futbol d’elit. Però és que, a més dels problemes d’efectivitat , l’Athletic ha exhibit dificultats en la generació de joc quan ha de dur la iniciativa i enfrontar-se a defenses tancades, un fet que s’afegeix també a un increment del dèficit defensiu, havent encaixat set gols més en aquest moment del curs anterior (12 a 19), amb Unai Simón alternant actuacions destacades amb algun error i el rendiment desigual de futbolistes com ara Ander Capa i Yuri Berchiche, que han acabat desembocant amb l’acomiadament d’un Garitano que, de reconciliar l’Athletic amb la seva essència, ha marxat deixant el club en clara divergència entre les seves parts.