Digne i fidel al seu estil
Copa. L’Olot rep un correctiu massa sever contra un Osasuna que es va acomodar amb el 0-1 en el 2, però que va haver de patir per sentenciar l’eliminatòria contra uns olotins dominadors
Olot 0 Osasuna 3
OLOT:Batalla; Blázquez, Alan, Barnils; Soler (Kilian Grant, 84’), Vivi (Joel Arumí, 84’), Pedro, Escoruela; Eloi (Masó, 69’); Salinas (Xumetra, 64’) i Juan Delgado (Moha, 69’).OSASUNA:Iñaki Álvarez; Kike Barja, Raúl Navas, Unai García, Facu Roncaglia; Roberto Torres (Nacho Vidal, 61’),Oier (Íñigo Pérez, 61’), Javi Martínez (Aimar, 61’), Jony (Kike Saverio, 83’); Enric Gallego i Budimir (Brandon Thomas, 72’).GOLS:0-1 (2’) Oier. 0-2 (65’) Budimir. 0-3 (92’) Kike Barja, de penal.ÀRBITRE:Sánchez Martínez.T.G.:a Vivi (16’), de l’Olot i a Javi Martínez (15’), Unai García (34’), Íñigo Pérez (69’) i Raúl Navas (94’), de l’Osasuna.T.V.:cap.PÚBLIC:Sense espectadors al municipal d’Olot.L’Olot va caure eliminat en la copa a mans de l’Osasuna (0-3). L’equip garrotxí va encaixar un gol massa matiner d’Oier (2’) i va haver d’anar a remolc durant tot el matx. Els de Garrido van imposar el ritme i van disposar de diverses arribades, però els navarresos van demostrar més efectivitat i pragmatisme en el seu joc per sentenciar en el minut 65 a través de Budimir i establir el marcador final en el 92, amb una pena màxima forçada i executada per Kike Barja.
Sense afició a les graderies i amb una llengua d’aire siberià afectant tot el territori català, tot just en el minut dos de partit, un congelador de dimensions inversemblants va deixar glaçats els jugadors de l’Olot quan Roberto Torres va servir un córner amb l’esquerra al primer pal, un company va prolongar la passada pentinant lleugerament amb el cap i deixant sol com un mussol al segon pal el capità Oier, que només va haver de posar el cap per superar un Batalla ja batut, sense possibilitats d’aturar la seva rematada. El cronòmetre tot just començava a rodar i els de la Garrotxa ja perdien 0-1, fet que va augmentar la sensació d’inseguretat que genera enfrontar-se a un rival de primera. Lluny d’això, però, els jugadors dirigits per Raúl Garrido van decidir fer un pas endavant, primer amb més cor que cap, però de seguida que es van tranquil·litzar, aplicant el que millor saben fer, l’estil que els caracteritza, en què la possessió de la pilota és la base per a la construcció de joc i de perill. Els garrotxins es van desacomplexar cada vegada més per estirar línies i recuperar pilotes en zona de tres quarts, molt a prop de l’àrea pamplonesa. Pedro del Campo va oferir un recital de controls orientats, control del joc i passades precises i va associar-se amb Eloi i Vivi de meravella. En el 12, una combinació de Salinas i Soler va acabar amb una centrada d’Eloi que Pedro no va arribar a rematar, i en el 25, el figuerenc va tenir una de les millors ocasions del matx quan Soler va fer una centrada per la dreta després de deixar enrere Facu Roncaglia. El mitjapunta no va marcar bé els temps de salt i va rematar amb el cap desviat, en una posició franca ja a dins de l’àrea petita.
L’Osasuna va mostrar la seva qualitat ofensiva amb comptagotes però generant una sensació clarament de perill, sobretot a través de Roberto Torres, molt sobrat amb la pilota als peus; Jony, tot desequilibri, i Enric Gallego i Budimir, amb un físic imponent. Roberto Torres va obligar a intervenir Batalla quan va provar un xut des de la frontal després que Enric, l’exjugador de l’Olot, li cedís la pilota de cara (26’), i Jony va engaltar un xut que va sortir per damunt del travesser (39’). Abans d’acabar la primera meitat, l’Olot va tornar a avisar amb dos xuts gairebé consecutius d’Alan, que va fer una volea després de caçar un rebuig (43’) i Juan Delgado, amb una rematada massa centrada, va fer intervenir Iñaki Álvarez després d’una passada de Pedro (45’).
El 0-2 posa fi a tot
La sortida en la segona part va permetre comprovar que l’Olot mantenia la tònica de dominar i controlar el rival allunyat de la seva pròpia àrea. Entre línies, els olotins trenaven jugades i feien anar de bòlit els rivals, i és que, de nou, dues noves oportunitat van estar a punt de posar un empat a un gol que començava a ser més que just. Juan Delgado, jugant de boia, i ho fa de meravella, va cedir una pilota primer a Pedro, que va xutar als núvols (50’), i després a Vivi, que després de tocar en un defensa, el seu xut va fer obligar el porter rival a posar una bona mà, tot i que l’àrbitre havia assenyalat un fora de joc posicional molt dubtós (57’).
El conjunt dirigit per Jagoba Arrasate va fer d’equip de primera i va assestar un cop mortal a l’Olot quan en una jugada aïllada, Kike Barja va fer l’obertura a Jony. L’atacant cedit pel Lazio va posar la pilota mil·limètrica al cap de Budimir, que va fer el que millor sap, afusellar amb la testa Batalla, que va poder tocar la pilota però no evitar el 0-2 (65’). La nova diana navarresa va enfonsar els ànims olotins i Garrido va començar a pensar en el duel de diumenge en la lliga contra l’Espanyol B per fer canvis i gestionar el cansament. El joc i la intensitat van caure en picat, tot i que Moha i Xumetra van disposar de dues arribades, i Saverio en va desaprofitar una d’immillorable davant de Batalla. Al final, va ser Barja que va forçar una pena màxima i la va executar per establir el 0-3 definitiu (92’), el final del somni de l’Olot i de la seva trajectòria en la copa.
UNA LLÀSTIMA
Quan millor estava jugant l’Olot, Jony va servir en safata el 0-2 a Budimir i el matx es va acabarELS VESTIDORS
Onzes molt competitius en tots dos equips
Tot i que evidentment van aplicar rotacions en els seus equips pensant en el proper duel de lliga del cap de setmana que ve, tant Raúl Garrido com Jagoba Arrasate van decidir fer jugar diversos futbolistes habituals en l’onze inicial. Si bé l’Olot té menys marge per fer canvis ja que la seva plantilla és més curta –compta amb divuit jugadors del primer equip, ja que Aspar continua de baixa–, els navarresos van jugar amb Jony, Roberto Torres, Oier, Roncaglia o Budimir.
L’afició del mur no falla a la cita
Tot i que l’esdeveniment valia la pena viure’l intensament i amb molta il·lusió, els jugadors i tècnics de l’Olot i la junta directiva no van poder gaudir del tot d’una cita inoblidable per a l’entitat com és enfrontar-se a un equip de primera divisió. La pandèmia mundial i els protocols de seguretat decretats pel procicat va impossibilitar a l’afició volcànica omplir les graderies del camp i animar als seus. Això sí, ja reservant l’espai de bon matí amb diverses escales i utensilis, els del mur no va faltar al matx.