L’Olot va caure eli­mi­nat en la copa a mans de l’Osa­suna (0-3). L’equip gar­rotxí va encai­xar un gol massa mati­ner d’Oier (2’) i va haver d’anar a remolc durant tot el matx. Els de Gar­rido van impo­sar el ritme i van dis­po­sar de diver­ses arri­ba­des, però els navar­re­sos van demos­trar més efec­ti­vi­tat i prag­ma­tisme en el seu joc per sen­ten­ciar en el minut 65 a través de Budi­mir i esta­blir el mar­ca­dor final en el 92, amb una pena màxima forçada i exe­cu­tada per Kike Barja.

Sense afició a les gra­de­ries i amb una llen­gua d’aire siberià afec­tant tot el ter­ri­tori català, tot just en el minut dos de par­tit, un con­ge­la­dor de dimen­si­ons inver­sem­blants va dei­xar glaçats els juga­dors de l’Olot quan Roberto Tor­res va ser­vir un córner amb l’esquerra al pri­mer pal, un com­pany va pro­lon­gar la pas­sada pen­ti­nant lleu­ge­ra­ment amb el cap i dei­xant sol com un mus­sol al segon pal el capità Oier, que només va haver de posar el cap per superar un Bata­lla ja batut, sense pos­si­bi­li­tats d’atu­rar la seva rema­tada. El cronòmetre tot just començava a rodar i els de la Gar­rotxa ja per­dien 0-1, fet que va aug­men­tar la sen­sació d’inse­gu­re­tat que genera enfron­tar-se a un rival de pri­mera. Lluny d’això, però, els juga­dors diri­gits per Raúl Gar­rido van deci­dir fer un pas enda­vant, pri­mer amb més cor que cap, però de seguida que es van tran­quil·lit­zar, apli­cant el que millor saben fer, l’estil que els carac­te­ritza, en què la pos­sessió de la pilota és la base per a la cons­trucció de joc i de perill. Els gar­rot­xins es van des­a­com­ple­xar cada vegada més per esti­rar línies i recu­pe­rar pilo­tes en zona de tres quarts, molt a prop de l’àrea pam­plo­nesa. Pedro del Campo va ofe­rir un reci­tal de con­trols ori­en­tats, con­trol del joc i pas­sa­des pre­ci­ses i va asso­ciar-se amb Eloi i Vivi de mera­ve­lla. En el 12, una com­bi­nació de Sali­nas i Soler va aca­bar amb una cen­trada d’Eloi que Pedro no va arri­bar a rema­tar, i en el 25, el figue­renc va tenir una de les millors oca­si­ons del matx quan Soler va fer una cen­trada per la dreta després de dei­xar enrere Facu Ron­ca­glia. El mit­ja­punta no va mar­car bé els temps de salt i va rema­tar amb el cap des­viat, en una posició franca ja a dins de l’àrea petita.

L’Osa­suna va mos­trar la seva qua­li­tat ofen­siva amb comp­ta­go­tes però gene­rant una sen­sació clara­ment de perill, sobre­tot a través de Roberto Tor­res, molt sobrat amb la pilota als peus; Jony, tot dese­qui­li­bri, i Enric Gallego i Budi­mir, amb un físic impo­nent. Roberto Tor­res va obli­gar a inter­ve­nir Bata­lla quan va pro­var un xut des de la fron­tal després que Enric, l’exju­ga­dor de l’Olot, li cedís la pilota de cara (26’), i Jony va engal­tar un xut que va sor­tir per damunt del tra­ves­ser (39’). Abans d’aca­bar la pri­mera mei­tat, l’Olot va tor­nar a avi­sar amb dos xuts gai­rebé con­se­cu­tius d’Alan, que va fer una volea després de caçar un rebuig (43’) i Juan Del­gado, amb una rema­tada massa cen­trada, va fer inter­ve­nir Iñaki Álva­rez després d’una pas­sada de Pedro (45’).