El Barça no vol perdre el tren d’aquesta lliga, i amb la seva victòria a San Mamés contra l’Athletic Club –la tercera consecutiva fora de casa– ja se situa tercers en la classificació i sospira perquè aquest triomf serveixi de punt d’inflexió per encadenar una ratxa de resultats que encara li permeti disputar un títol que, si bé veu complicat, ningú vol donar per perdut. El Real Madrid queda a cinc punts i l’Atlético, a set amb dos partits menys, però el principal repte dels blaugrana ha de ser donar continuïtat a la millora exhibida i, per què no?, tornar a somiar. Cal ser realistes, però no es pot perdre la il·lusió. La que dona, sobretot, la societat que formen Messi i Pedri, golejadors ahir, i que són l’esperança de present i de futur d’aquest Barça que no enlluerna però que de mica en mica intenta créixer per fer bons els pronòstics del seu entrenador, que està convençut que seran capaços de fer un segon tram de temporada a l’altura del que es pressuposa a un equip com el Barça. Amb l’únic canvi de Griezmann per Braithwaite en l’onze, els presagis no eren els millors quan en el minut 3 l’Athletic es va avançar en un ràpid contraatac en què Iñaki Williams va marxar amb massa facilitat d’un tou Lenglet i va acabar superant Ter Stegen en una rematada centrada en què el porter alemany hauria pogut fer alguna cosa més.

Amb públic a les grades, i més a San Mamés, el Barça potser s’hauria enfonsat i l’Athletic s’hauria envalentit, però va passar tot el contrari. Els blaugrana, lluny de posar-se nerviosos, es van asserenar i van començar a controlar les regnes del duel liderats per la connexió entre Pedri i Messi, amb un Dembélé elèctric i participatiu, i la implicació de la resta de jugadors, ben concentrats per no cometre les errades que han condemnat l’equip en més d’un partit.

Dest i Dembélé van posar a prova Unai Simon abans de l’empat, que va néixer, com a Osca, de la connexió entre Messi i De Jong. Internada sorpresa de l’holandès, l’argentí el veu i li posa una pilota perquè De Jong la salvi cap enrere i Pedri, de cap, finalitzi. El Barça no va tardar a fer el segon, fruit de l’entesa entre Messi i Pedri, cada dia disfrutant i buscant-se més sobre la gespa. Hi ha màgia en cada acció d’aquesta parella, com en la deixada de tacó del canari perquè Messi, molt viu, veiés Unai descol·locat per fer el segon. Els blaugrana haurien pogut sentenciar abans del descans, com vol Koeman, però el xut fort de Griezmann va trobar la resposta d’Unai i en l’altre Messi va voler ajustar massa.

Calia tancar el partit en el segon temps, cosa que Koeman reclama des de fa temps, i el Barça ho va fer malgrat que en els primers minuts s’intuïa una petita reacció de l’Athletic. Però Messi, a qui ja es veu molt més feliç, es va encarregar d’enterrar qualsevol esperança. Va amenaçar amb una rematada fantàstica que no es mereixia acabar topant amb el pal, però no va perdonar en una bona jugada col·lectiva en què va definir després d’una bona centrada des de l’esquerra de Griezmann i perforant la porteria entrant per sorpresa des de la segona línia. Primer doblet de l’argentí en aquest 2021 i que hauria pogut ser un trio de gols si no hagués topat de nou amb la fusta en una acció en què Pedri va tornar a exhibir el seu talent.

Còmodes sobre la gespa i agradant-se com mai aquesta temporada, Koeman va començar a donar descans a alguns jugadors, com Dest i Dembélé, que van cedir el seu lloc a Mingueza i Braithwaite. No semblava que res poguéscomplicar el partit als blaugrana, però malgrat haver estat molt superiors van haver de veure com els va tocar defensar els últims minuts perquè l’Athletic va fer un segon gol en el 90 després que Muniain, amb una gran rosca, s’aprofités d’una errada de Messi en una passada.

El somriure de Koeman al final del partit ho deia tot. Estava eufòric.