A. Robledillo - barcelona
L’hospital d’Alcoi va començar a posar ahir mateix llits a la cafeteria per culpa de la saturació. Tot plegat, un dia després que la ciutat va poder celebrar un triomf que omple la comunitat d’orgull en un moment crític a causa del coronavirus. Un dels qui ho va sentir més va ser el lateral esquerre titular, Pablo Carbonell (Alcoi, 1993), que ha mamat alcoianisme des dels deu anys i que parla amb orgull de l’equip de la seva vida mentre mira de reüll i amb preocupació la situació que viu el poble que el va veure néixer.
Com es lleva algú que ha derrotat el Madrid la nit anterior?
Semblava que teníem ressaca, i això que ni tan sols ho vam poder celebrar. Vaig acabar a les tres de la matinada de respondre a missatges i encara me’n quedaven de gent pròxima, però és que gairebé no he pogut dormir amb tota l’adrenalina.
L’equip de la seva ciutat i d’on vostè va sortir elimina un totpoderós...
Ser un jugador de la casa, amb l’equip del teu cor, i aconseguir una fita d’aquest tipus ens enorgulleix, a mi i a la família. Tinc una família que sempre ha estat darrere meu i que han estat seguidors de l’Alcoià des de sempre.
Què cal per derrotar el Madrid?
Som un equip amb les idees clares i calia defensar bé, que ells en tinguessin poques i que no encertessin, sobretot gràcies a Jose Juan [el porter], l’heroi del partit. I després arribar vius al final i aprofitar l’ocasió que poguéssim tenir.
Què significa aquest triomf per a la comunitat?
Són moments molt complicats per tothom, hi ha moltes famílies afectades pel virus, gent que s’està morint o està greu... I al final del partit reps molts missatges i notes que el partit ha donat energia a Alcoi. Esperem que aquestes famílies se’n puguin sortir i tirin endavant d’una situació molt delicada. Al final, nosaltres som un equip humil que va guanyar contra un totpoderós i que vam creure, vam tenir fe i vam treballar per tirar-ho endavant.