L’Olot va per­dre con­tra el Nàstic, el líder des­ta­cat i el gran domi­na­dor del sub­grup A del grup ter­cer (0-2). Ni l’estrena de Gabri Gar­cia com a tècnic olotí va per­me­tre als volcànics lli­gar un bon resul­tat, tot i que en la pri­mera part va mos­trar un lleu­ger bri d’espe­rança per acon­se­guir-ho. El fet és que el Nàstic va fer de líder, va tirar de fons d’armari i de grans indi­vi­du­a­li­tats per superar l’Olot, que perd com a local en la lliga 420 dies després –no ho feia des del 8 de desem­bre del 2019 con­tra l’Ori­ola (0-1).

Els de la Gar­rotxa van començar endo­llats, amb ganes de tenir la pilota i ser pro­ta­go­nis­tes amb una cir­cu­lació veloç, sense com­ple­xos i amb un dibuix nou, el 4-2-3-1. Vivi va assu­mir molt de pro­ta­go­nisme amb l’esfèrica a l’hora de sor­tir amb niti­desa des del dar­rere, també amb un paper des­ta­cat per a Eloi Ama­gat i Pedro del Campo. En el 6’, Soler va fer una cen­trada al punt de penal que Eloi va aca­bar rema­tant forçat per damunt del tra­ves­ser i, poc més tard, Kilian, en una jugada cal­cada, també va enviar fora el seu llançament. Després d’uns bons minuts locals, el Nàstic va deci­dir igua­lar les for­ces can­vi­ant lleu­ge­ra­ment de marxa. Ribe­lles va enviar a fora una jugada d’estratègia (19’) i Albarrán va fer una cen­trada plena de verí des de la dreta que es va pas­se­jar per davant de la por­te­ria de Ballesté (24’). En el 36’, una com­bi­nació entre Roger Brugué i Gerard Oliva va aca­bar amb el punta sol davant el por­ter olotí, que va tan­car espais per posar una cama sal­va­dora.

En el segon acte, l’autèntic gol psi­cològic va des­mun­tar la fràgil moral i con­fiança de l’Olot. Boni­lla va ser­vir una falta late­ral al cor de l’àrea on hi havia Ribe­lles, que sol amb el cap va superar Ballesté (47’). Els olo­tins van inten­tar demos­trar que tenien encara orgull i van reac­ci­o­nar prou bé a la diana, i és que van gau­dir de la millor arri­bada a cen­trada de Pedro. Xume­tra va esti­rar la cama com va poder, però la pilota va sor­tir del peu del de l’Estar­tit mos­se­gada a les mans de Suárez (63’). Els grana, de nou amb molt poc, van tor­nar a dic­tar la llei del més fort un minut més tard. Boni­lla va recu­pe­rar una pilota en la zona de tres quarts, es va regi­rar i va treure’s de la màniga un xutàs que Ballesté va tocar però que es va aca­bar colant per l’escaire dret, el cop de gràcia del líder per a un equip que no va tenir més capa­ci­tat de reacció, i que tam­poc tenia argu­ments a la ban­queta per poder tenir-la.

Gabri té molta feina per aixe­car un equip que té bones inten­ci­ons, però se li esgota el temps per evi­tar el drama.