La victòria del Llagostera contra el Lleida (1-0), que deixa l’equip d’Oriol Alsina a un punt del tercer classificat, va tenir una alegria afegida. Va ser el retorn de David Bigas, que no havia tornat a competir amb el primer equip des que es va lesionar de gravetat al genoll el 2 de novembre del 2019, en un partit contra l’Ebre de l’onzena jornada de la temporada passada. Contra el Lleida, en el seu retorn, va jugar el partit sencer. “Hi ha molt treball al darrere. Entre una cosa i l’altra, havia passat molt temps. I tot plegat fa valorar encara més el fet de tornar-se a sentir futbolista”, explica.

Bigas ha viscut un llarg procés de recuperació, alentit pels efectes de la pandèmia. “Quan podia començar a caminar, ens van confinar. No podia ni anar al fisioterapeuta. Es va endarrerir molt tot”, reconeix Bigas, que a principi de temporada va acordar amb el club començar-la al filial. De fet, hi va arribar a jugar el segon partit. Però la competició es va aturar per les restriccions, i Bigas s’ha hagut de conformar a posar-se a punt només entrenant. El Llagostera li va activar la fitxa al gener, i dissabte va arribar un moment molt esperat. “Feia molt temps que m’entrenava bé i em sentia fort”. Tant, que va jugar el partit sencer, sense reserves ni cap temor. “Soc una persona valenta. Si hagués de patir per alguna cosa, ja no jugaria. Va ser com si deixessin anar un nen que està confinat.” Tampoc ha notat res de dolent després del primer esforç a segona B: “Hi ha molt treball al darrere. El patiment i el mal ja l’he passat”.

El Llagostera, a mitja taula, és a només un punt del tercer (el Lleida), tot i que en té dos de marge respecte al quart per la cua, l’Espanyol B. A què ha d’aspirar? “Si fos pessimista o tingués por, diria que tenim els de baix a dos punts. Però soc ambiciós i positiu. Pensem més que estem a un punt del tercer”, assegura el defensa empordanès.