Espanya dóna una lliçó de joc a Alemanya i jugarà per primer cop la final

Espa­nya jugarà per pri­mer cop en la seva història la final d'un mun­dial després de der­ro­tar meres­cu­da­ment una Ale­ma­nya que ha millo­rat molt des que caure en la final de l'Euro­copa, però no prou com per tor­nar el cop a una selecció que des de lla­vors també ha millo­rat. Si Espa­nya havia començat el mun­dial a Dur­ban ofe­rint la seva pit­jor imatge, caient con­tra Suïssa, ahir l'equip de Vicente del Bos­que va jugar un fut­bol coral d'alta escola al mateix estadi. Holanda espera, i el favo­rit ves­teix de ver­mell.

Del Bos­que no va renun­ciar al seu doble pivot, cri­ti­cat alguns cops i, de fet, l'actu­ació de Ser­gio Bus­quets i Xabi Alonso va ser clau per domi­nar el mig del camp i treure la força a Ale­ma­nya. El selec­ci­o­na­dor esta­tal, però, final­ment va deci­dir sacri­fi­car un dels seus juga­dors pre­fe­rits, Fer­nando Tor­res, ja que va fer entrar un Pedro que es con­ti­nua fre­gant els ulls. Ahir, el jove canari va ser titu­lar en una semi­fi­nal de mun­dial, amb una gran actu­ació. Ale­ma­nya va tro­bar a fal­tar el san­ci­o­nat Tho­mas Müller, és cert, però no va ser excusa, ja que el duel el va per­dre per tot el ter­reny de joc. Cada pilota divi­dida era per a la selecció esta­tal, que jugava amb més velo­ci­tat, ritme i amb un gran sen­tit del sacri­fici de Bus­quets i els defen­ses per no dei­xar ni un segon per pen­sar als ale­manys quan hi havia l'opció d'orga­nit­zar con­tra­a­tacs com els que van mar­ti­rit­zar argen­tins i angle­sos. Cada cop que un ale­many tenia la pilota, Espa­nya ràpida­ment pres­si­o­nava i li pis­pava la car­tera.

Amb set juga­dors del Barça en l'onze titu­lar, Espa­nya va fer un pas enda­vant. Un equip que juga de memòria, amb caràcter gua­nya­dor. Però que des que ha començat el mun­dial ha tin­gut pro­ble­mes per mar­car gols. Si no els fa Villa, la cosa es com­plica, i ahir així ho sem­blava durant bona part del matx, espe­ci­al­ment perquè sense Tor­res, l'asturià jugava més pel mig i ara ja li ha aga­fat el gust a la banda, on sol excel·lir. Ini­esta i Pedro, que van can­viar posi­ci­ons –el canari va ata­car més per la dreta– van fir­mar un par­tit bri­llant, tot i que Ale­ma­nya va saber defen­sar en la dar­rera línia estoi­ca­ment, i en els pri­mers 45 minuts l'insul­tant supe­ri­o­ri­tat esta­tal només es va tra­duir en una atu­rada a Villa i un cop de cap alt de Puyol, que anun­ci­ava el que havia de venir. Ale­ma­nya, en canvi, només va xutar un cop a por­te­ria, xut que va treure Casi­llas.

Joac­him Löw sabia que el guió era massa sem­blant al de Viena d'ara fa dos anys. Al tècnic ale­many no se li pot negar que tre­ba­lla meti­cu­lo­sa­ment, amb passió. Va fer dos can­vis per inten­tar can­viar les coses i va fer entrar el jove Kroos –que va tenir una ocasió prou clara que va treure Casi­llas– i va enviar a la dutxa un Boa­teng superat sem­pre per Pedro. Però tot ple­gat no va ser­vir de res. La pilota i el par­tit esta­ven a les mans dels dei­xe­bles de Del Bos­que, que en no acon­se­guir entrar a l'àrea van començar a bus­car el xut des de la fron­tal, amb un Xabi Alonso sense gaire pun­te­ria. Tot i una tri­ple ocasió ini­ci­ada altre cop amb un xut a la fron­tal de Pedro que va treure Neuer, a Espa­nya li sor­tia tot menys l'última pas­sada, com con­tra Por­tu­gal i el Para­guai. Sem­blava clar que seria un par­tit d'1-0, però Villa no tenia el pes d'altres dies. El pro­ta­go­nista, doncs, va ser ines­pe­rat: Puyol amb un cop de cap impres­si­o­nant ser­vit per Xavi, en el minut 73. Amb el segell de la Masia, Espa­nya va poder matar el par­tit en el con­tra­a­tac, però Pedro va des­a­pro­fi­tar una ocasió ben clara. Ale­ma­nya va tenir un quart d'hora per cen­trar pilo­tes, sense idees, només per inèrcia, perquè tenia la soga al coll. I el temps se li va aca­bar. Espa­nya ha esde­vin­gut la bèstia negra dels ale­manys i ha demos­trat que en fut­bol no són onze con­tra onze i sem­pre gua­nya la mannsc­haft. A vega­des també gua­nya qui vol jugar un fut­bol valent, com pel que s'aposta a Bar­ce­lona des de fa molt temps.