Una recuperació des de la defensa

L’Olot s’agafa a un clau roent per cana­lit­zar qual­se­vol input posi­tiu en una major con­fiança i moral per a la plan­ti­lla, que viu des de fa set­ma­nes amb l’aigua fins al coll i un perill evi­dent d’afo­gar-se des­cen­dint dues cate­go­ries de cop. Els de la Gar­rotxa són cuers en la taula i en la dar­rera jor­nada visi­ta­ven un Prat penúltim a tres punts de distància, una ocasió per­fecta per res­pi­rar, tor­nar al camí de la victòria i veure-ho tot amb uns altres ulls. L’empat a zero, però, deixa un regust agre, tot i que en unes altres cir­cumstàncies sumar a domi­cili man­te­nint la por­te­ria a zero hau­ria estat un bon motiu per som­riure. La neces­si­tat de punts de l’equip diri­git per Gabri, però, no per­met cap ale­gria, si bé és cert que el bon nivell com­pe­ti­tiu mos­trat per l’equip (sobre­tot res­pecte a l’últim duel con­tra el Bada­lona) i el fet de man­te­nir un bon rigor defen­siu, han de ser un punt de par­tida cap al crei­xe­ment gru­pal pen­sant en la segona i deci­siva segona fase de la lliga.

“Estic con­tent en l’aspecte per­so­nal, ja que m’ha sor­tit un bon par­tit, però el punt ser­veix per a poc; tot i això, ho segui­rem inten­tant fins al final”, comen­tava a la con­clusió del matx el por­ter Pol Ballesté, clau amb inter­ven­ci­ons de mèrit a oca­si­ons d’Èric Jiménez, Neeskens i Domi. L’Olot ha tor­nat a recu­pe­rar la millor versió de Pol Ballesté, una peça indis­pen­sa­ble per a l’equip i el por­ter menys gole­jat de la lliga pas­sada, quan la pandèmia ho va fer can­cel·lar tot. El bar­ce­loní va encai­xar només dinou dia­nes en 28 jor­na­des, però aquest any, els gar­rot­xins ja n’han rebut 22 (Ballesté, setze en onze enfron­ta­ments i Bata­lla, sis en qua­tre). De fet, la cam­pa­nya pas­sada, en les matei­xes quinze jor­na­des –el for­mat de com­pe­tició era dife­rent–, ja havia man­tin­gut el zero a la por­te­ria en set oca­si­ons, per tot just una aquest any.