L’Olot va dilapidar ahir totes les possibilitats d’obrar el miracle i evitar disputar la segona fase del campionat per lluitar per no caure dues categories de cop. Els de la Garrotxa van perdre quan no ho havien de fer, contra un rival directe en la mateixa lluita que no guanyava un partit de lliga des del desembre i que estava en una dinàmica negativa inversemblant, però que va saber jugar les seves cartes al municipal.

El partit va començar amb l’Olot sense saber si fer un pas endavant i atacar el rival per les bandes a través del joc directe o bé madurar les jugades buscant els espais entre línies, uns espais gairebé inexistents a conseqüència de la superioritat numèrica plantejada per Risueño. A mesura que passaven els minuts, l’Hospitalet es va anar trobant millor damunt del camp i Diego, un central reconvertit en lateral, ahir gairebé carriler, va fer mal a un dèbil Escoruela, superat i fora del partit. En el minut 22, el mateix Diego va arribar en posició franca, però no va prendre bé la darrera decisió i va xutar als núvols quan tenia Marcos sol en el punt de penal. El primer gran avís, preludi del gol. Dos minuts més tard, Cristian Gómez va caçar un refús a la frontal i va superar Ballesté amb l’interior en una definició esplèndida i complicada. L’Olot va reaccionar molt bé al gol visitant, i és que, només tres minuts després, Eloi va filtrar una pilota a l’espai per a Xumetra, que va fer un control orientat i va acomodar el cos per superar amb la dreta la sortida d’Aliaga.