Amb el mer­cat fun­ci­o­nant amb comp­ta­go­tes, és inne­ga­ble que hi ha clubs de fut­bol a pri­mera i segona divisió que comen­cen a assi­mi­lar (per pre­caució o per força) que no hau­rien d'esti­rar més el braç que la màniga, o com a mínim que no ho hau­rien de fer amb tanta ale­gria. Una de les últi­mes raons que els ha conduït a posar el fre, segons ha reco­ne­gut més d'un, és la pre­o­cu­pació que ha gene­rat Medi­a­pro amb l'anunci d'entrar en procés con­cur­sal, encara que sigui només per estratègia en el con­flicte que manté amb Soge­ca­ble. Medi­a­pro insis­teix a trans­me­tre calma abso­luta als clubs i a garan­tir-los el bon fun­ci­o­na­ment i, bàsica­ment, els paga­ments pac­tats. Ara bé, tenen fona­ments les tre­mo­lors dels clubs?

Els drets audi­o­vi­su­als, que els últims anys han pro­vo­cat diver­sos epi­so­dis de tensió, tor­nen a amenaçar la via­bi­li­tat del fut­bol esta­tal. És un con­flicte difícil de com­pren­dre, car­re­gat de mati­sos, acu­sa­ci­ons, rèpli­ques i con­trarèpli­ques. No només perquè cada part escom­bra cap a casa seva –com en l'última reso­lució judi­cial–, sinó perquè la majo­ria d'inter­pre­ta­ci­ons exter­nes també estan tenyi­des segons els interes­sos. És allò d'infor­mar des de l'òptica d'un bàndol i, de manera exa­ge­rada, des d'extrems a molta distància. El cas és que escol­tes els uns i els altres, ana­lit­zes els seus argu­ments, i afir­mar qui té la raó sense por d'equi­vo­car-se con­ti­nua ten­dint a la impos­si­bi­li­tat.  I d'incògni­tes per des­xi­frar, unes quan­tes.

És bo que Medi­a­pro hagi obtin­gut els drets de gai­rebé tots els clubs? Els ha anat cap­tant a par­tir d'ofer­tes sucu­len­tes, ini­gua­la­bles. Per què ningú més hi ha pogut fer ombra? Pot­ser esta­ven sobre­di­men­si­o­na­des les pro­pos­tes que van engres­car tot­hom? Sí, el Barça i el Madrid –amb con­trac­tes ava­lats o no, sem­pre seran els que menys s'hau­ran de pre­o­cu­par– ren­dei­xen molt, però és més qüesti­o­na­ble el retorn que gene­ren els altres clubs. Els de pri­mera, encara que el seu poder d'atracció és irri­sori en com­pa­ració amb els dos que manen en una lliga cada cop més bipo­lar, com a mínim tenen l'excusa que sense ells el Barça i el Madrid no es podrien pas­se­jar pel cam­pi­o­nat. Però un de segona divisió que rep de mit­jana 2 mili­ons d'euros per tem­po­rada, què els torna? No és exa­ge­rat? Els clubs, és clar, encan­tats amb una par­tida que repre­senta una bona part del seus ingres­sos, un per­cen­tatge més sig­ni­fi­ca­tiu com més modesta és l'enti­tat.

Pel bé dels clubs que s'aguan­tin amb pin­ces, val més que la tran­quil·litat que ven Medi­a­pro sigui fia­ble. Val més no pen­sar què pas­sa­ria si explotés la bom­bo­lla dels drets audi­o­vi­su­als.