Pràcticament utòpica. Així és la situació actual del Llagostera, que ahir la va a tornar a fer grossa. Els gironins tornaven a estar mirant cap a la zona baixa amb relativa preocupació i, de cop, van treure totes les armes per superar un Nàstic de Tarragona (1-0) que no perdia des de la primera jornada de lliga. No podia ser contra un altre rival que no fossin els grana, un equip totpoderós que quan visita el municipal es converteix en una joguina per als llagosterencs, ni tampoc d’una altra manera, i és que els d’Oriol Alsina van fer gala de les seves dues millors armes: l’efectivitat en accions d’estratègia i la solidesa defensiva.

El guió inicial va ser diferent del que tothom es podia esperar. Els gironins haurien firmat un punt per l’entitat del rival i pel coixí que tenien a la taula, i al Nàstic li servia un punt per garantir la tercera posició. Tot i això ningú es va guardar res en els primers minuts. Això sí, a l’hora de la veritat arribar a generar ocasions va ser una altra història. El Nàstic, però, es va fer fort després dels primers compassos i va començar a intimidar el Llagostera. Només intimidar, perquè més enllà d’un parell de xuts sense gaire perill de Bonilla no es va acostar al gol. El Llagostera, més pacient, es va espolsar el domini quan va poder, i va trobar el seu moment de glòria abans del descans. En una falta aparentment inofensiva al centre del camp va treure el màxim petroli possible. Dieste va ser el més murri desmarcant-se i Cortés la hi va posar al punt just perquè l’aragonès superés per baix la sortida de Suárez i fes pujar l’1-0 al marcador en el minut 38.

Amb el marcador a favor el Llagostera havia de remar, i vaja com ho va fer. Si algú es pensava que guanyar el Nàstic seria fàcil és que no ha vist els grana en tot el curs. A més, els gironins últimament ja havien viscut massa vegades la història d’avançar-se per no acabar guanyant. Però ahir no era el dia de lamentacions. Era el dia de tocar el cel. Els de Seligrats ho van intentar per terra, mar i aire, però el Llagostera es va defensar amb tot, i això que la peça més important de la defensa, Julen Monreal, va ser baixa d’última hora per unes molèsties. Fullana, amb un xut des de la frontal que va aturar bé Marcos, va ser l’únic que va fer patir realment els gironins, que a mesura que passaven els minuts guanyaven encara més confiança i van acabar el partit sense haver de fer un esforç sobrehumà per evitar l’empat.