Diego Forlán va saber que no marxava de Sud-àfrica amb les mans buides quan la pilota ja havia deixat de rodar per la selecció uruguaiana. Contra tot pronòstic, la FIFA va decidir escollir-lo Pilota d'Or i va premiar, així, el paper protagonista del davanter en el combinat d'Óscar Washington Tabárez. I és que el de l'Atlético ha estat, probablement, el jugador amb més pes individual en el seu equip.

Forlán arribava a Sud-àfrica força qüestionat perquè amb la celeste li havia costat trobar el seu millor nivell i una part del patiment per classificar-se s'havia traduït en crítiques tant a ell com a Luis Suárez, que no trobaven el camí del gol amb tanta facilitat.

Va ser arribar a la gran cita, però, i Forlán es va transformar. Va demostrar una gran confiança en ell mateix xutant a la mínima possibilitat i els seus gols han fet somiar un dels països amb menys habitants de tota la copa (només 3,5 milions). Forlán ha assumit la responsabilitat de dur sobre les espatlles els somnis de tots els uruguaians, i ni tan sols una lesió en els últims partits l'han pogut aturar. Forlán va jugar amb molèsties físiques la semifinal contra Holanda i va marcar, igual que en el partit pel tercer lloc contra Alemanya, en què no va jugar al cent per cent i també va obtenir el premi del gol. Només una diana ha privat el de l'Atlético ser el millor golejador del planeta.

Darrere seu, la FIFA va escollir dos dels protagonistes de la final. Wesley Sneijder s'haurà de conformar amb la Pilota de Plata després del disgust en la pròrroga contra la selecció espanyola, mentre que Villa va poder afegir a l'alegria pel títol mundial el reconeixement de ser el tercer millor jugador del mundial de Sud-àfrica.

Wesley Sneijder va endur-se la Pilota de Plata i el blaugrana David

Villa, la de Bronze