No és que sigui necessari, però a nosaltres ens ho marca el pla de competició aprovat per l’assemblea. Ara es pot jugar i no entendria ningú que es pogués jugar i no juguéssim. Els nens ho estan desitjant.

Doncs cap problema, que no juguin. Però no vull tornar a estar en mans de la justícia com el curs passat, quan vam rebre unes querelles que tenien una part de raó. Ens va caure el coronavirus i vam haver de prendre decisions sobre la marxa. Aquest any és diferent, els clubs van aprovar en assemblea el pla de competició i aquest és vàlid perquè comencem el dia 21 de març.

Ni jo ni la federació aturem ni engeguem les competicions. Si la Generalitat ens diu que s’han d’aturar les competicions perquè la situació s’agreuja, doncs s’hauran de suspendre perquè estem al límit. I si hi ha ajornaments, no inventarem res; també n’hi ha hagut a tercera, segona B i categories estatals. S’està jugant en moltes categories i ens n’estem sortint prou bé.

Entre clubs i federats retornarem 2,7 milions d’euros, de les campanyes que teníem previstes per aquest any, el 50% del cost del portal del federat i la quota dels clubs. A banda dels 2,7 milions, estem parlant amb la Mutualitat perquè retornin una part del que els federats van abonar.

Hi ha molts equips, i començar aquest diumenge suposa tres jornades intersetmanals, un fet desastrós perquè els jugadors treballen i perquè als camps on es juguen els partits hi ha entrenaments de futbol de base. A més, per acabar la lliga anem a la primera i segona setmana de juliol, i això queda fora del pla de competició que diu que les lligues s’han d’acabar el 30 de juny. En aquest punt només ens quedava que els clubs decidissin què volien fer. Un 58% van votar que no volien jugar.

Saltar-se’l vol dir que qualsevol tercer que se senti perjudicat pot denunciar, i té molts números de cancel·lar els resultats, inhabilitar el president i denunciar la federació. El pla de competició per a aquesta temporada el va votar l’assemblea, que és l’òrgan sobirà. Jo no puc fer el que vulgui, l’he de fer complir. Hi ha clubs descontents, i no els critico perquè estan en el seu dret, però hem hagut de prendre decisions molt ràpid. I jo governo per a 1.400 clubs i 180.000 jugadors, no només per a una categoria o per a un club. Si les decisions s’entenen, bé; i si no, què hi farem, però jo he de seguir.

Li posaré l’exemple de la primera catalana. Vaig demanar al president de la federació espanyola que parlés amb la Generalitat perquè ens deixés jugar les categories limítrofes amb les competicions estatals; perquè si no ens deixaven jugar, Catalunya hauria perdut una quota importantíssima d’equips en les competicions estatals. I això ens hauria costat anys recuperar-les, perquè a la resta d’Espanya sí que s’està jugant. Finalment es van engegar les competicions i hi havia 32 clubs que no volien jugar; doncs si no volen jugar, que no juguin, però el pla de competició s’ha de complir. I si és amb una lliga de vuit equips, doncs seran vuit equips amb dos ascensos. I em deien: no poden baixar tots els clubs. És que han de baixar perquè ho diu el pla de competició. No puc fer el que vulgui, he de fer el que mana l’assemblea, perquè si no, m’inhabiliten. I més ara, que hi ha gent a fora esperant que m’equivoqui. Però no els donaré aquest gust.

Vaig rebre una herència que no m’agradava excessivament. Hi havia un director general que no l’havia posat jo; per tant, he volgut posar persones de la meva confiança. El senyor José Miguel Calle fa més de deu anys que és a la FCF, és un bon treballador i un molt bon director general. Una persona honrada per molt que diguin. Si està imputat per apropiació indeguda és per uns temes determinats de fa anys que els mateixos senyors que hi havia aleshores i que feien les gestions importants en aquesta casa són els que li van proposar fer aquesta apropiació indeguda. Són persones que ara l’estan criticant i els que possiblement hagin posat la querella. Mentre jo sigui president, José Miguel Calle serà director general, i una peça important d’aquesta casa, igual que el secretari general, Oriol Camacho, que té la meva confiança.

Hem pres decisions molt difícils, i quan en prens tantes i amb tants clubs, uns estan més contents i uns altres, menys. Això no és oposició, sinó que tothom lluita per la seva veritat, igual que nosaltres executem decisions basant-nos en allò en què creiem. Jo sempre atenc tots els clubs i governaré pel que consideri que és millor per a tothom.

Hi ha hagut manipulacions i pressions, però ells deuen saber el que fan. Tothom fa el que vol i és lliure de fer-ho. Sí que existeixen pressions en la meva pròpia junta des de l’exterior. Però si volen alguna cosa i si hem de lluitar, lluitarem. Miri, el senyor Andreu Subies va ser un bon president d’aquesta casa, però ha estat el pitjor expresident de la història de la FCF.

Ell sap perfectament que ha fet accions que no pot fer. Està fent coses que són il·lícites i il·lògiques, però no les fa totes ell. Té gent al seu voltant.

[Dubta]. Prefereixo no dir-ho.

Com a president, soc lliure de posar i treure càrrecs, però no puc treure l’acta de directiu, perquè són electes. Hi ha uns senyors que segueixen sent directius de la FCF perquè sembla que en el futbol no plega ningú.

Jo he tret delegats federatius i vicepresidents perquè qui vulgui ser president ho ha de treballar des de fora i no des de dintre. És molt poc ètic treballar-ho des de dins. Si el senyor Joan Josep Isern vol ser president, que ho treballi des de fora, però fer-ho des de dins és molt lleig. Després, ell s’autoproclama el representant de l’ètica. Doncs si alguna cosa no té és ètica; per tant, ell no hi cabia, aquí dins. I com ell, n’hi ha d’altres. Si algú extern els ha menjat el cap per fer accions que no han de fer dins la junta directiva, això és una falta de respecte als seus companys. I algun d’ells s’enfada quan alguns companys [de directiva] vota en contra del que ell creu que s’ha de votar. Ha tingut poc respecte.

Només n’hi ha cinc. Però la sang no arribarà al riu. Són directius; jo els respecto, i l’únic que espero és que em respectin a mi.

Algú els ha promès alguna cosa, és clar.

Estem mirant si realment la federació està perjudicada en aquest cas. I si és així, ens hi haurem de personar i demanar responsabilitats.

No soc ni jutge ni advocat. Hi ha un procés obert, la UCO ha fet un informe que no he vist però sí que tinc informacions que són prou greus perquè ho estudiem.