Delgado encén i apaga flames

L’Olot va gua­nyar el par­tit que el va enfron­tar amb el Lla­gos­tera en el duel gironí del bronze gràcies a una diana solitària de Juan Del­gado després d’una bri­llant assistència de Sali­nas (34’), que va decan­tar un matx amb dues parts dife­ren­ci­a­des. Els olo­tins van domi­nar la pri­mera part i van ofe­rir prou argu­ments per avançar-se, men­tre que els lla­gos­te­rencs van pres­si­o­nar més i millor en el segon temps i van jugar molta més estona en ter­reny rival, un fet que va apor­tar més arri­ba­des i sen­sació de perill. Més d’un any després, uns 400 espec­ta­dors van tor­nar a gau­dir del fut­bol a les gra­des del muni­ci­pal per veure com el seu equip gua­nyava. Els tres punts per­me­ten als de la Gar­rotxa engan­xar-se en la lluita per la per­manència pen­sant en la segona fase i el coe­fi­ci­ent de punts res­pecte al sub­grup B, però com a dany col·late­ral dei­xen els d’Oriol Alsina sense pos­si­bi­li­tats d’arri­bar a la ter­cera plaça per llui­tar per l’ascens a segona A, tot i que es man­te­nen en una posició pre­fe­ren­cial per acce­dir el curs vinent a la pri­mera FEF, el nou objec­tiu lla­gos­te­renc després d’asse­gu­rar la per­manència a la segona B (segona FEF).

El par­tit va començar elèctric i intens, i amb una ocasió claríssima de Pol Prats, que va rebre una pas­sada a l’espai que el va dei­xar sol davant Mar­cos. El por­ter es va que­dar a mitja sor­tida després d’una rellis­cada, però el de Paüls va xutar a fora incom­pren­si­ble­ment (3’). El Lla­gos­tera es va refer amb dues arri­ba­des de May­nau i Diego, que va rema­tar des del punt de penal una falta late­ral exe­cu­tada per Cortés, una bona manera d’espol­sar-se l’ensurt. El matx va entrar en una fase de madu­ració per part dels de Gabri. Les pos­ses­si­ons llar­gues van per­me­tre als gar­rot­xins moure el rival a banda i banda i, a poc a poc, gua­nyar ter­reny. El premi a la paciència va arri­bar en el minut 34, quan Sali­nas va fil­trar una pilota cap a Juan Del­gado i el d’Elda no va per­do­nar i va cre­uar bé davant la sor­tida de Mar­cos.

En la segona part, la tendència va can­viar i el Lla­gos­tera va pas­sar a domi­nar i a tenir més presència en camp olotí. Dieste ho va pro­var des de la fron­tal i, després, Sascha va rema­tar mos­se­gant una cen­trada de Sal­vans. Els d’Alsina van fiar-ho tot a pen­jar i cen­trar pilo­tes bus­cant Sascha, com­bi­nant mínima­ment o a través de l’estratègia; l’Olot, en canvi, bus­cava el con­tra­a­tac per tan­car el matx i en va tenir tres de bones a través de Pol Prats, Sali­nas i Esco­ru­ela, ja amb el temps aca­bat, totes mal exe­cu­ta­des amb supe­ri­o­ri­tat numèrica i en posició clara davant Mar­cos. El Lla­gos­tera va tenir dues grans oca­si­ons, una en una rema­tada de Sascha a cen­trada de Dieste que Ballesté va sal­var amb uns refle­xos de luxe (78’), i una altra de Cortés, en una falta directa que va mar­xar lle­pant la cre­ueta (93’).