Un parany blaugrana
La festa va tenir dos contrastos molt marcats. La celebració popular dels jugadors a Madrid va estar marcada per l'alegria, les ganes de gresca i la complicitat amb el públic, ben diferent a la batalla campal que es vivia a Barcelona la matinada anterior. Després d'una rua interminable pels carrers de Madrid atapeïts de gent amb el tradicional autocar descapotat, que es va allargar fins ben passades les 11 de la nit, els jugadors van arribar a l'escenari on es van poder dirigir a la nombrosa afició congregada per escoltar-los. Iniesta va dir que si havien guanyat el mundial no havia sigut pel seu gol, sinó gràcies al pop –en duia un de peluix a la mà–, però l'autèntic rei de la nit va tornar a ser Pepe Reina, com fa dos anys després de l'Eurocopa. El showman de la selecció espanyola va tornar a presentar tots els seus companys d'un en un de manera simpàtica.
Cesc, «avergonyit».
La festa de Madrid contrastava amb els conflictes de la celebració la nit anterior. El balanç a Barcelona va ser de greus enfrontaments entre la policia i els que es negaven a abandonar l'avinguda Maria Cristina amb cremada de xiprers i contenidors, una vintena de detinguts i 72 ferits. Pitjor van anar les coses en altres punts de l'Estat, ja que es van registrar dos morts en accidents. És el contrast entre la festa de Madrid i els que no saben celebrar res.
Reina va qualificar Cesc com el futur del Barça, i Piqué i Puyol li van posar la samarreta del club
