El Real Madrid va acceptar l’empat com a mal menor. Rescatat per Benzema després del gol inicial de Pulisic i atropellat en alguns moments de la primera meitat, el conjunt de Zinedine Zidane va sortir quasi indemne d’un partit d’anada de semifinals en què el Chelsea li va ensenyar les urpes en molts moments, però li va faltar contundència als metres finals. Tot i estar obligat a marcar en la tornada a Londres, el Madrid va acabar resistint en una nit en què no va exhibir la seva millor versió.

Hipotecat per l’absència de Ferland Mendy i segurament incentivat pel dispositiu tàctic del Chelsea, sempre amb tres centrals des de l’arribada de Thomas Tuchel a la banqueta, Zinedine Zidane va decidir replicar el sistema, aprofitant el bon moment d’Éder Militão i de Nacho, amb tres centrals i amb Carvajal i Marcelo com a carrilers.

Però, tot i les idees que duia el tècnic francès a la llibreta, l’inici de partit va dibuixar un Chelsea molt millor assentat sobre el terreny de joc, sense dificultats defensives i que feia patir el Madrid en les rèpliques, primer amb Timo Werner molt a prop del gol, topant amb Thibaut Courtois quan ho tenia tot a favor, i, posteriorment, ara sí amb encert, quan Christian Pulisic va poder trobar una pilota filtrada per Rüdiger per, després d’eludir el porter del Madrid, marcar el primer a plaer.

Però, lluny de deixar-se impressionar per l’escenari, el gol va desencadenar un Madrid molt més segur de si mateix, que feia participar Kroos i Modric, i que es recolzava també en Benzema, el qual va aprofitar una acció d’estratègia per neutralitzar l’avantatge blue. Després que els seus companys guanyessin fins a dues accions aèries dins l’àrea, la pilota va caure al mateix Benzema, que, després de controlar de cap i sense deixar-la botar, va afusellar Edouard Mendy.

Molt més estabilitzat a totes dues bandes després de la represa, amb els dos equips respectant-se més després d’una primera meitat trepidant, tant al Madrid com al Chelsea els va costar molt més generar ocasions de gol. És cert que el conjunt londinenc va posar una marxa més amb els canvis de Thomas Tuchel, amb la presència de Kai Havertz i de Hakim Ziyech i amb l’empenta de Reece James; però, tot i tenir molt més volum de joc, els va costar acabar de precisar les accions i només amb una falta tímida des de la frontal, neutralitzada sense problemes per Courtois, va amenaçar de fer trontollar la porteria del belga.

Conformant-se a mantenir l’eliminatòria viva, al Madrid tampoc li va interessar agitar la nit, jugant amb certa timidesa i sense intimidar pràcticament Mendy, acceptant afrontar una eliminatòria oberta a Stamford Bridge i amb l’obligació de marcar per poder classificar-se per a la final d’Istanbul.