‘Mister Europa League’

Després d’una etapa en què s’ha ten­dit a cari­ca­tu­rit­zar més els seus esforços amb els idi­o­mes, espe­ci­al­ment amb el seu francès volun­tariós però inci­pi­ent, i la seva ges­ti­cu­lació forçada des de la banda que els seus èxits espor­tius, Unai Emery (Hon­dar­ri­bia, 1971) ha tor­nat al seu ter­reny, a l’Europa Lea­gue, allà on la seva doc­trina fut­bolística s’ha con­ver­tit quasi en matemàtica.

Al basc, de caràcter sem­pre par­ti­cu­lar, li podran dir que no va aca­bar de fer un pas enda­vant quan el fut­bol li va donar l’opor­tu­ni­tat d’entrar en una nova dimensió, que mai va aca­bar de gua­nyar-se l’afecte d’un ves­ti­dor far­cit d’estre­lles com el del París Saint-Ger­main i que tam­poc mai va estar a l’altura de l’herència d’Arsène Wen­ger a l’Arse­nal. Però quan es tracta d’aga­far equips de segon ordre, amb els quals la tàctica i la mirada col·lec­tiva pre­nen un relleu trans­cen­den­tal, hi ha pocs entre­na­dors amb un currículum com el seu, ja que fins i tot l’únic any sen­cer que va estar al nord de Lon­dres, un any de tran­sició i difi­cul­tats, va acon­se­guir dur l’Arse­nal a una final de l’Europa Lea­gue, aque­lla com­pe­tició que fa tres lus­tres va arri­bar a mono­po­lit­zar des de la ban­queta d’un club estruc­tu­rat i amb sen­tit de pro­jecte com el Sevi­lla, al qual va por­tar en tres oca­si­ons segui­des a con­que­rir el títol. L’última, con­tra l’inci­pi­ent Liver­pool de Jürgen Klopp. “Emery és Déu en vida, un entre­na­dor que ho fa tot, pre­para els entre­na­ments, els vídeos abans dels par­tits, la tàctica; no va gua­nyar tres Europa Lea­gues per casu­a­li­tat”, va defi­nir al seu dia el late­ral dret sevi­llista Benoît Tre­mou­li­nas, posant èmfasi en una meto­do­lo­gia quasi malal­tissa de tre­ball que no ha aca­bat d’arre­lar en ves­ti­dors en què la gestió de l’ego és el prin­ci­pal vehi­cle cap a l’èxit, però que en equips com el Sevi­lla o ara el Vila-real es con­ver­teix en un motor de vida.

I això que a la Plana Baixa no va arri­bar amb les millors pers­pec­ti­ves, després que Javi Calleja fos aco­mi­a­dat de forma sor­pre­nent després d’haver clas­si­fi­cat els gro­guets per jugar la com­pe­tició euro­pea. En la seva pre­sen­tació, però, Emery va doblar l’aposta. “Somio gua­nyar un títol amb el Vila-real”, va dir el dia de la pre­sen­tació, pot­ser cons­ci­ent que domina l’Europa Lea­gue com ningú, amb 95 par­tits a l’esquena, més que cap altre entre­na­dor, cons­ci­ent que sap ges­ti­o­nar els moments de més pressió que li pre­senta una com­pe­tició con­ti­nen­tal. Ara li tocarà mane­gar pot­ser el més com­pli­cat, tren­car el glaç amb un club que mai ha tocat metall, però passi el que passi, a Emery ja ningú li treu l’apel·latiu de Mis­ter Europa Lea­gue.