Més vides que un gat

Tot i que amb el recompte de vides per­dut, després d’una tem­po­rada molt dura i plena de des­propòsits, l’Olot segur que pot dir que en té més que un gat. El con­junt olotí va enca­de­nar el segon tri­omf des que Miquel Àngel Muñoz va suplir Gabri Gar­cia com a pri­mer entre­na­dor gràcies a una solitària diana d’Alan Baró (24’) a la sor­tida d’un córner. El cen­tral de Dar­nius va fer la seva quarta diana en les sis jor­na­des que s’han dis­pu­tat de la segona fase, una nova ale­nada d’oxi­gen que deixa els gar­rot­xins a només 0,02 de coe­fi­ci­ent de la ter­cera plaça, que li dona­ria la per­manència en la segona divisió FEF.

Després dels minuts de temp­teig de rigor, en la pri­mera arri­bada, l’Olot ja va fer el gol de la victòria. Pri­mer Juan Del­gado va topar amb Ber­nad després d’una cen­trada de Blázquez i a la sor­tida del córner, Alan Baró va con­tro­lar (va sem­blar que amb les mans) per que­dar-se sol i superar el por­ter valen­ci­a­nista (24’). Avançar-se en el mar­ca­dor va fer espe­cu­lar lleu­ge­ra­ment als olo­tins, que, per sort, tenien al davant un equip tou, amb poc verí i ja des­cen­dit. Això sí, després d’alguna tímida arri­bada, l’Olot es va des­per­tar i va tenir opci­ons per aug­men­tar la renda, neces­sari per l’ave­rage gene­ral. Des­gra­ci­a­da­ment ni Kilian (61’), ni Pedro, en dues oca­si­ons (68’ i 70’), ni Sali­nas (78’) i Pol Prats (88’), les dues claríssi­mes, van per­me­tre als gar­rot­xins tenir un tram final del tot plàcid.

El filial del València ho va inten­tar amb més cor que cap, però la defensa olo­tina va ges­ti­o­nar molt bé l’avan­tatge mínim.