La incertesa i el silenci federatiu auguren un senyor embolic
3a divisió. Si el Lleida no puja a la 1a divisió FEF el Vilafranca no ho podrà fer a 2a i ningú sap, perquè les federacions no es mullen, quines conseqüències tindria en la lluita per l’ascens
Una temporada tan complexa com aquesta no podia acabar amb tranquil·litat, però el que li espera al desenllaç del grup català de 3a divisió és per llogar-hi cadires. Avui la FCF ha confirmat als clubs que el play-off d’ascens a la futura 2a divisió federació arrencarà el cap de setmana que ve, i això encara complica encara més una situació que, es resolgui com es resolgui, serà qüestionadíssima per uns o altres. La base de l’embolic que s’ha generat a 3a divisió té diverses parts. La primera, i l’única que podria desencallar la situació, és la filiació d’aquesta temporada entre el Lleida i el Vilafranca. Això vol dir que si el Lleida no puja a la 1a divisió FEF el Vilafranca no ho podrà fer a 2a, i perquè els lleidatans pugin han de guanyar els tres partits que li queden, quelcom no impossible però molt complicat comptant la dinàmica dels de la Terra Ferma i que han de visitar un Hèrcules en ratxa i que també s’ho jugarà tot, i esperar que el Llagostera no guanyi els dos.
Si el Vilafranca no pot pujar pel topall que li farà el Lleida serà quan es generi un embolic que ningú sap com resoldre. El gran problema és que no se sabrà si el Vilafranca té opcions d’ascens fins demà, dimecres quan el Lleida jugui el partit ajornat al camp de l’Hèrcules o diumenge que ve en l’última jornada de 2a B –els calendaris d’aquesta temporada han generat una diferència de dates que no acostuma a passar i que fa créixer l’embolic. Sigui quan sigui, si acaba passant, els dubtes sobre què passarà són innumerables. I és que ni la federació espanyola ni la catalana s’han posicionat sobre com actuar.
Quines opcions hi ha?
Sempre comptant que el Vilafranca no pugui pujar la primera situació que es pot donar és que el Vilafranca avanci el Terrassa en l’última jornada i acabi segon. Això deixaria el mateix Terrassa, el Girona B, el Cerdanyola, el Granollers, el Sant Andreu i el Vilassar o el Castelledefels com els sis equips de play-off. Això podria fer que el play-off es jugués com estava previst i que enlloc de pujar el campió pugessin els dos finalistes, però si el Terrassa no arribés a la final de ben segur que alçaria la veu, perquè hauria estat el segon classificat amb dret a pujar de la lligueta per l’ascens.
L’altra situació que es pot donar és que el Vilafranca acabi tercer, de manera que el Terrassa ja assoliria l’ascens com a segon i només quedaria una plaça en joc. Aquí, el problema seria què fer amb el play-off, i és que es podrien donar tres casos diferents. El primer seria veure el Vilafranca jugant una promoció sense opció a pujar, el segon seria veure un play-off reformulat d’alguna manera amb cinc equips participants. I el tercer seria veure com el tercer classificat del grup D entra al play-off, una opció que obriria les portes al Manresa, al San Cristóbal o a la Fundació Grama, que afronten l’última jornada aparentment sense res a fer però amb el cuc a dins de veure si es pot acabar produint aquesta situació.
Passi el que passi, el problema amb el que es trobarà la federació –la 3a divisió queda al llindar entre la federació espanyola i la catalana– serà el marge de reacció que tindrà després d’aparcar aquesta problemàtica des de fa setmanes. I és que una cosa serà que el Vilafranca es quedi sense opcions d’ascens demà mateix, abans d’arrencar el play-off –els del grup D de 3a segur que voldrien saber des de fa dies si tenen opcions d’entrar–, i l’altra que s’hi quedin dimecres o diumenge que ve amb els primers partits de promoció ja situats o, fins i tot, disputats.