L’etern i incòmode debat sobre les primes a tercers
Atents. “Estic a favor de premiar algú per fer bé la seva feina; per no fer-la bé i perdre absolutament no”, diu el tècnic de l’Olot, Miquel Àngel Muñoz, sobre aquest aspecte
L’Olot no depèn d’ell mateix per salvar la categoria i, o bé goleja i s’assegura vèncer per més d’un gol que el Prat –que jugarà contra l’Oriola–, o bé ha de guanyar i esperar una ensopegada de l’Espanyol B contra l’Atzeneta o, evidentment, del mateix Prat. En l’última jornada de cada curs solen passar fenòmens paranormals complicats d’explicar o situacions dubtoses que fan que els aficionats es facin preguntes, moltes vegades sense resposta –gols estranys en els últims minuts, remuntades miraculoses, entre altres–. És per això que davant les variables que ha de tenir en compte cada un dels clubs a l’hora d’aconseguir els seus objectius, l’incentiu a rivals és un debat etern, de moment, però, prohibit.
L’Olot haurà d’estar pendent del que passi al Sagnier i a la ciutat esportiva Dani Jarque, on els seus rivals directes, el Prat i l’Espanyol B, s’enfronten a l’Oriola, que ja ha baixat a tercera divisió FEF i no té res en joc, que a més viatjarà amb baixes de renom a la plantilla per culpa de les sancions i les lesions, i l’Atzeneta, encara amb possibilitats remotes i que haurà de sortir a vèncer el filial blanc-i-blau per esgotar-les. És en aquest punt on s’obre el debat en què alguns plantegen si l’Olot ha d’incentivar l’Oriola a fer tot el possible per esgarrapar algun punt contra el Prat, partint de la premissa que els del Baix Segura dignificaran la competició i faran tot el possible per vèncer tot i no tenir possibilitats de salvació. Realment, però, no existeix un debat de fons perquè és una pràctica il·legal, tot i que habitual en qualsevol categoria del futbol, i a més, la variable gairebé indispensable per a l’Olot d’aspirar a la permanència és que els garrotxins superin la Penya Deportiva; per tant, qualsevol aspecte que pugui passar lluny del municipal diumenge al migdia serà complicat de controlar.
“Estic a favor de premiar o gratificar la gent per fer bé la seva feina. Si d’això se’n diu primes a tercers, a quarts o a primers, doncs no ho sé. A la meva feina, si vingués el meu cap o responsable i em digués que si faig una feina molt bé em dona tres dies de festa, ho trobaria fantàstic”, diu el tècnic de l’Olot, Miquel Àngel Muñoz, que puntualitza: “Al contrari? Ni parlar-ne, en absolut. De totes maneres, com que no està regulat no s’ha de fer o no s’hauria de fer, però no ho trobo cap bogeria.”
S’espera un migdia de diumenge carregat d’emocions, intriga i qui sap si decepció o alegria al municipal d’Olot. Un estadi on es preveu que hi hagi una bona entrada, entre els socis que ja han reservat la seva localitat i les entrades que posarà a la venda al públic general el club garrotxí per assegurar-se el ple, respectant sempre l’aforament limitat i les restriccions de la pandèmia que obliga a complir el Procicat.