Tot i que era un miracle, tot i que les tres darreres victòries seguides havien il·lusionat l’afició i els jugadors, l’amargor i la tristesa van tornar a fer acte de presència al municipal d’Olot per acomiadar el club de la segona B, una categoria que deixa d’existir, com ho fa també la trajectòria dels de la Garrotxa al bronze. I és que els olotins baixen dos esglaons de cop (de jugar a la tercera categoria estatal, passaran a jugar la temporada vinent a la cinquena) després d’empatar contra la Penya Deportiva i veure com els seus rivals directes, el Prat i l’Espanyol B, sí que feien la feina ben feta i vencien l’Oriola i l’Atzeneta, respectivament. De fet, ja ho feien en el minut 12 dels seus partits, abans que l’Olot comencés perdent 0-1 contra els de Santa Eulària des Riu després d’un golàs de llibre de Colau (26’) que convertia el miracle en un impossible.

El partit va començar com l’Olot volia. Els de Miquel Àngel Muñoz controlaven la possessió i el ritme del partit i, fins i tot, gaudien d’alguna aproximació. La Penya Deportiva ho apostava tot als contraatacs trenats per Loren i Colau, els seus jugadors amb més desequilibri, i va ser el segon qui, després d’un eslàlom a la frontal, va clavar la pilota a l’escaire de la porteria de Ballesté (26’). Sabedors que el Prat i l’Espanyol B ja guanyaven, els olotins van mostrar l’orgull entre els nervis i el neguit i primer Juan Delgado va rematar amb el cap una centrada de Xumetra que va sortir vorejant el pal (29’). Tot seguit, el de l’Estartit va forçar un penal a la sortida de Fran Martínez que ell mateix va executar i va establir l’empat, que malauradament seria definitiu (32’). Els de Miquel Àngel Muñoz van intentar aprofitar l’efervescència del gol amb noves arribades de Xumetra i Juan Delgado, la de l’eldenc claríssima, gràcies a l’assistència d’Eloi amb el cap.

En la segona part, la llosa de no avançar-se i poder així pressionar els rivals, a més del fet de saber que en aquell moment a l’Olot només li servia un 3-1 per mantenir la categoria, va pesar massa. Els volcànics van continuar remant amb més cor que cap i van tancar al seu propi camp el rival. Juan Delgado, ja a dins de l’àrea petita, no va impactar una centrada de Xumetra (48’), el mateix atacant empordanès ho va provar amb una rematada –després de rebre a l’espai– que el porter visitant va rebutjar (51’), i Blázquez va topar amb el travesser després de fer una centrada que es va enverinar (73’). A la desesperada, Barnils, fent d’Alexanco, va tenir un parell d’aproximacions clares amb rematades amb la testa que no van poder evitar una decepció majúscula per a un Olot a les portes del centenari.