A partir d’ara, el 23 de maig del 2021 ja forma part de la història del Llagostera com el dia que el club va dir adeu a la 2a divisió B per la porta gran, segellant un ascens a la futura primera divisió federació que situa els gironins entre els 82 millors equips de l’Estat. És l’enèsim capítol d’una història plena de celebracions que, ahir, encara es va fer més gran. Perquè de maneres per aconseguir l’ascens n’hi ha moltes i el duel decisiu contra l’Hèrcules va tenir absolutament tots els ingredients. Sobretot perquè hi va haver 80 minuts d’exhibició dels llagosterencs fins situar el 3-0 en el marcador i després 10 minuts d’un patiment bestial, un cop l’Hèrcules va igualar el marcador quan el municipal ja estava començant una festa que, per sort, va poder continuar després del xiulet final.

Amb un empat, el Llagostera en tenia prou per assegurar-se l’ascens, però tothom tenia ganes de fer-la grossa. I així va ser. Amb un ambient de gala al municipal, Marcos fent pràcticament d’espectador, una defensa imperial, Cortés, Manchón i Gil fent de directors d’orquestra i amb el trident de Guiu, Duba i Sascha a dalt rendint a un nivell espectacular, el Llagostera va aconseguir que l’Hèrcules fos la seva joguina durant 80 minuts. Si no va ser el millor partit de la temporada, poc hi va faltar. I és clar, jugant a un nivell tan alt els gols van anar caient. Primer, el de Guiu, aprofitant una de les mil i una jugades per banda de Duba per superar Falcón amb el cap (10’), i després, ja en la segona part, els de Sascha i Cortés. El del davanter, en el 51’, rematant enmig de quatre defenses una centrada precisa d’un Cortés que, en el 65’, va fer el 3-0 transformant un penal provocat per Duba, que havia deixat clavada tota la defensa fins que el van tombar.

Amb el 3-0 va començar la festa. A la graderia i al camp. I això és el que hauria pogut sortir caríssim, perquè quan semblava que l’Hèrcules ja havia abaixat els braços va entrar al partit en un tres i no res. En el 80’, Tano va fer el 3-1 a la sortida d’un córner; en el 85’, Sidoel va culminar la primera bona jugada col·lectiva, i en el 90’, Benja va acabar de posar salsa al partit. I és que l’afegit va durar una eternitat. Concretament, vuit minuts, però que en van semblar vuitanta, perquè el patiment ja s’havia apoderat de tothom. Però només va ser això, patiment: ja res no va poder evitar que, després del xiulet final, el Llagostera comencés la festa de l’ascens tancant una temporada pràcticament immillorable.