El Llagostera es torna a enlairar
Un altre salt. Només tres anys després de baixar a tercera divisió, els gironins s’han enfilat fins a la futura primera divisió federació, que els situa entre els 82 millors equips de l’Estat
A Llagostera encara dura la ressaca de la celebració de l’ascens a la primera divisió federació després de l’empat contra l’Hèrcules al municipal (3-3), que va servir per tancar una temporada de somni. I és que, per molt que les celebracions a final de temporada estiguin a l’ordre del dia al municipi llagosterenc, no s’ha de deixar de valorar el que ha aconseguit, de nou, el Llagostera. El curs que ve els gironins competiran com un dels 82 millors equips de l’Estat en una nova categoria que encara ha d’agafar forma, i és que de moment se’n desconeixen pràcticament tots els detalls. El que és indiscutible és que suposa un altre salt endavant per al Llagostera, que de cop i volta es torna a veure entre els millors equips, encara que no arribi a tocar el cel com quan va pujar a segona divisió A.
El canvi qualitatiu en molt poc temps torna a ser de grans dimensions, i és que no s’ha d’oblidar que fa només tres anys que el Llagostera, amb l’actual segon entrenador, Òscar Álvarez, a la banqueta, va baixar a tercera divisió. Des de llavors, de nou amb Oriol Alsina a la banqueta, els gironins han tornat a posar la sisena marxa per escalar categories. Van recuperar la segona divisió B immediatament l’any següent i després del curs passat, que es va veure aturat per la pandèmia –en aquell moment el Llagostera havia de mirar més a baix que a dalt perquè no estava en bona dinàmica–, aquest any ha servit per fer un segon pas endavant amb la classificació per a la primera divisió federació.
Alsina, l’home ascensor
Els dos últims ascensos tenen uns quants noms en comú, i és que la base de l’equip que ha arribat a la primera divisió federació, amb uns quants retocs lògics, és la que ja va aconseguir l’ascens a segona divisió B el curs 2018/19. Ara bé, entre tots aquests noms sempre hi haurà per sobre el del tècnic, Oriol Alsina, que any rere any fa créixer un currículum que comença a ser difícil de creure. I és que ja té, ni més ni menys, nou ascensos al sac com a alma mater del Llagostera.
Alsina ja va pujar l’equip a segona regional l’any 1997/98 i va tornar al club uns anys després per començar a escriure un miracle. El Llagostera va pujar a primera regional el curs 2004/05, a preferent el 2005/06, a primera catalana el 2007/08, a tercera divisió el 2008/09, a segona divisió B el 2010/11 i a segona divisió A el 2013/14. Tots aquests anys amb Alsina dirigint el projecte, com a director esportiu i entrenador, tot i que en alguns moments com a entrenador a l’ombra perquè no disposava del títol necessari i havia d’assumir un rol curiós sota el nom de director tècnic. “En la carrera d’un jugador o d’un entrenador el més normal és viure un ascens una o dues vegades; si tens la sort de viure tres ascensos ja és bestial. En aquest club tenim la sort d’haver-ne viscut molts més i ja costa d’explicar”, deia Alsina després del partit contra l’Hèrcules.
Nou ascensos que converteixen Oriol Alsina i la seva companya de viatge i presidenta des del 2008, Isabel Tarragó, en llegendes a Llagostera. Dins del seu expedient només hi ha una taca, que va ser el descens a segona divisió B, però és que, més que caure del futbol professional aquell any, el que va sorprendre a tothom és que en la temporada anterior a segona A l’equip hagués lluitat fins al final a prop de les posicions de play-off.
