El Chelsea és campió d’Europa. Amb un solitari gol de Kai Havertz i una exhibició defensiva un dia més, el conjunt de Londres s’ha imposat a un Manchester City voluntariós, però que ha acabat enredant-se en l’entrellat tàctic d’un equip pràcticament sense fissures al darrere i que ha acabat decantant la final quasi sense concedir ocasions de gol.

Amb Guardiola sorprenent amb un equip sense un mig centre pur, amb Fernandinho i Rodri a la banqueta i Gündogan exercint les seves funcions, la final ha començat ben viva, amb Timo Werner malgastat un parell d’ocasions clares i amb Sterling agitant amb alguna desmarcada a l’espai.

En l’anada i tornada de la primera part, però, ha estat el Chelsea el que ha aconseguit colpejar amb encert, minuts després de perdre per lesió Thiago Silva, amb una pilota a l’esquena de la defensa del City que Havertz, a la segona després de topar amb Ederson, ha enviat a plaer al fons de la xarxa.

I si la primera part li ha donat al Chelsea el disgust de la lesió del seu capità, els primers minuts de la segona han replicat deixant sense De Bruyne a un Manchester City que ha hagut d’atacar tota la segona meitat un Chelsea extremadament ben organitzat defensivament, amb una protecció de l’àrea espectacular i amb la possibilitat de sorprendre amb un contracop, com el que ha disposat Pulisic per rematar la final, però que ha acabat malbaratant amb un xut molt creuat.

I malgrat el City ha acabat totalment abocat a camp contrari i amb dos davanters sobre el verd –Agüero i Gabriel Jesús– després d’haver començat el partit sense referència, la seva final ha estat com topar contra una paret contra un Chelsea de Tuchel que ha conquerit Europa fent gala d’una estructura defensiva quasi impenetrable.