“Si em xiulen a mi, ja m’està bé. Mentre no xiulin als futbolistes...” I amb aquesta actitud tan seva, d’estar amb ell o contra ell, Luis Enrique Martínez comanda per primera vegada la selecció espanyola en un gran torneig. A la seva manera, sense que res ni ningú alteri unes conviccions sovint radicals i que l’han dut a presentar en l’europeu una selecció espanyola profundament reformulada i amb eleccions molt pròpies, acceptant el risc de conviure amb una crítica ferotge, especialment arran de la seva decisió de no convocar un sol futbolista del Real Madrid, i amb especial èmfasi en l’absència de Sergio Ramos, molt penalitzat aquesta temporada per les lesions i a qui el tècnic asturià, fent gala del seu caràcter, va comunicar personalment que no el citaria. “Em sap greu perquè és un enorme professional, però penso en el millor per al col·lectiu”, va argumentar l’exentrenador del Barça, que després d’un parèntesi dolorós per la mort de la seva filla que el va dur a renunciar temporalment al càrrec, ha tornat amb força a la banqueta, disposat a liderar una revolució que des de fora s’intueix encara tendra, després d’un procés en què no ha acabat de consolidar mai un bloc, en què les seves convocatòries han estat alternes i en què les incerteses han quedat soterrades només de manera puntual, amb la golejada espanyola contra Alemanya el mes de novembre passat, precisament a La Cartuja, on la roja jugarà els seus tres partits contra rivals de cartell inferior, però sobretot amb Suècia i Polònia, que tenen futbolistes de jerarquia.

Penalitzada pel positiu per Covid de Sergio Busquets a una setmana del debut, la selecció espanyola busca certeses enmig d’un grup de futbolistes en què Aymeric Laporte acaba d’aterrar per ser un dels líders de la defensa i en què no hi ha un golejador reputat, amb un Gerard Moreno que després d’una temporada per emmarcar a Vila-real no sembla tenir garantida la titularitat.