3a divisió FEF

TONI CARRILLO

ENTRENADOR DEL CERDANYOLA

“Veia el gran nivell dels entrenaments i pensava que podia passar alguna cosa gran”

L’ascens del Cerdanyola, un equip modest, porta la signatura de Toni Carrillo, un entrenador que ha batallat durant dècades en el futbol català

A hores d’ara és impos­si­ble dis­so­ciar el nom de Toni Car­ri­llo del del Cer­da­nyola. Tretze tem­po­ra­des al cap­da­vant del pri­mer equip d’una enti­tat petita i modesta, que va sor­gir de la unió de diver­sos equips de la loca­li­tat de Cer­da­nyola del Vallès però que acaba d’acon­se­guir un ascens històric. Car­ri­llo, amb els seus juga­dors, han batut tots els galls del grup català de la ter­cera divisió i s’han plan­tat a la segona FEF, l’antiga segona B, i han estat pro­cla­mats cam­pi­ons d’una pro­moció d’ascens vibrant.

Aquest èxit té alguna clau?
Ens ho pre­gun­tem nosal­tres. Tot ha sor­tit bé, les coses que podíem con­tro­lar i les coses que no podíem con­tro­lar. No hem tin­gut grans lesi­ons, juga­dors que venien d’una mala tem­po­rada han jugat molt bé, els juga­dors joves han tin­gut un gran nivell, les incor­po­ra­ci­ons han sor­tit bé i aquells que no juga­ven han remat sem­pre a favor. Tot ha anat de cara.
Fut­bolísti­ca­ment, han fet alguna cosa dife­rent res­pecte d’altres tem­po­ra­des?
Ja em conei­xeu, a mi m’agrada jugar ver­ti­cal, arri­bar ràpid a l’àrea contrària, que si hem de per­dre la pilota sigui a setanta metres de la nos­tra por­te­ria, i no a vint metres. Sobre­tot en aques­tes cate­go­ries en què la gent no és pro­fes­si­o­nal, en què la gent té les seves fei­nes i has d’entre­nar tres o qua­tre dies i en una hora i mitja ho has d’incul­car tot. En aquesta tem­po­rada hem tin­gut juga­dors que fa temps que em conei­xen i que ho han apli­cat molt bé, i els juga­dors nous ho han entès per­fec­ta­ment. Hem inten­tat crear un equip defen­si­va­ment fort i ver­ti­cal. Un aspecte impor­tant per a nosal­tres també ha estat l’estratègia; sem­blava, fa uns anys, que fer un gol d’estratègia no valia. Nosal­tres hem fet més del 40% dels gols a pilota atu­rada.
Sem­bla impres­cin­di­ble que per acon­se­guir un ascens es neces­siti un bloc veterà impor­tant...
Tenim un grup de juga­dors veterà com ara el Dani Martí o l’Escabrós, que són juga­dors del meu tarannà i que saben el que volem. Però també ha estat impor­tant l’explosió de Javi López o Ser­vetti, o gent que venia amb alguns pro­ble­mes, com Elhadji, per culpa de les lesi­ons, que s’han adap­tat a un rol con­cret. Després, altres juga­dors joves com ara Alarcón o Pinto, que són boníssims, o incor­po­ra­ci­ons, com la d’Ali­aga, que han aca­bat molt bé l’any. És cert que tot ha fun­ci­o­nat, però tenir juga­dors vete­rans és clau.
Fa anys que piquen pedra, però la com­petència és molt alta. Com pot ser que un equip petit acon­se­gueixi l’ascens?
A prin­cipi de tem­po­rada, ana­litzàvem la cate­go­ria, i jo veia que hi havia sis equips per sobre de la resta. L’Europa, el Sant Andreu, el Ter­rassa, el Girona B, el Vila­franca i, fins i tot, la Pobla. Entre la resta, podia pas­sar qual­se­vol cosa. També creia que el nos­tre grup podria ser més fort, però el Sant Andreu va tenir una dava­llada al final de la segona volta i el Girona no aca­bava d’engan­xar-se. Nosal­tres, en canvi, no deixàvem de gua­nyar. Al final té molt a veure amb la dinàmica. Pot ser un tòpic però és la veri­tat. Hem tre­ba­llat com sem­pre, hem encai­xat pocs gols en la pri­mera fase i hem tin­gut un gran ambi­ent.
El for­mat porta a pen­sar que el seu èxit no és el de l’equip que agafa embran­zida i viu durant jor­na­des d’això. Han hagut de gua­nyar una pro­moció d’ascens...
Crec que en la segona fase hauríem pogut sumar molts més punts [un empat i cinc der­ro­tes] i vam arri­bar al final que sem­blava que se’ns havia aca­bat la força. Però el par­tit con­tra el Vilas­sar [quarts de final de la pro­moció] va ser un punt d’inflexió, perquè vam tor­nar a recu­pe­rar les sen­sa­ci­ons després de set par­tits sense gua­nyar. El Vilas­sar ens va empa­tar un 2-0 a favor i ja tornàvem a veure els fan­tas­mes. A par­tir d’aquí, però, vam gua­nyar, i crec que vam tor­nar a aga­far con­fiança. Després, con­tra el Girona B, vam tenir el par­tit de l’any, en què vam acon­se­guir remun­tar [en la pròrroga] en un camp amb unes dimen­si­ons molt maques però que ens per­ju­dica. Vam anar a gua­nyar el par­tit i vam treure tota la força. Aquí jo crec que vam posar un peu a l’ascens. Tenia una mica de res­pecte a l’eli­mi­natòria del Sant Andreu pel seu pes històric, però vam tre­ba­llar junts i vam espe­rar la nos­tra opor­tu­ni­tat. Vaig pen­sar que amb l’empat ells s’enva­len­ti­rien, però vam afron­tar bé la pròrroga i vam poder gua­nyar el par­tit al con­tra­a­tac a par­tir dels can­vis que vam fer. Hem acon­se­guit una cosa molt estra­nya, amb una fase intermèdia dolenta que crec que no va ser justa amb nosal­tres i una pro­moció d’ascens que sem­blava que se’ns aca­bava la força. Però veia els últims entre­na­ments, amb molta inten­si­tat i d’un gran nivell; de fet, ens miràvem amb els aju­dants en els entre­na­ments i dèiem: “Aquí pot pas­sar alguna cosa gran.”
Tretze anys en el club i moltíssims com a entre­na­dor, què suposa per­so­nal­ment aquest ascens?
És la cul­mi­nació a molta dedi­cació. Pensa que jo vaig arri­bar a entre­nar el Júpiter amb 29 anys i em pen­sava que als 40 esta­ria entre­nant el New­castle. Però no, s’ha de picar molta pedra. En el Júpiter vam tenir pro­ble­mes, en l’Horta no va anar bé, en el Mont­cada vam pujar però vaig veure que la direc­tiva no estava a l’altura. He tre­pit­jat molt de fang. Va arri­bar això del Cer­da­nyola a pri­mera regi­o­nal i vaig pen­sar: “Però què és això?” Però hi vaig tro­bar el Felipe [el pre­si­dent], que és la per­sona més impor­tant fut­bolísti­ca­ment per a mi de tota la meva car­rera. Em prenc aquesta feina molt seri­o­sa­ment; jo tinc una altra feina, estic al port d’esti­ba­dor de tota la vida, i fer totes dues coses cada vegada costa més, però aquesta victòria ha estat bru­tal i estic ara mateix flo­tant. L’ascens és el més gran que m’ha pas­sat i em que­darà a la memòria per sem­pre.
El Cer­da­nyola té estruc­tura per jugar a la segona FEF?
El que tinc clar és que no volem ser una com­parsa. Serà molt com­pli­cat, hi haurà cinc des­cen­sos, però el Cer­da­nyola és un bon club, amb un fut­bol de base modèlic, i sense sor­tir de la nos­tra línia econòmica com­pe­ti­rem. Espe­ra­rem quina és l’apor­tació econòmica que pot fer l’Ajun­ta­ment o si hi ha alguna sub­venció de la fede­ració espa­nyola, però sigui com sigui no hi ani­rem a pas­sar l’estona. Venim per que­dar-nos, llui­ta­rem con­tra transatlàntics, però llui­ta­rem.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)