A Trabzon no hi ha gaire res a fer. La rellevància mundial que va tenir aquesta ciutat durant l’edat mitjana, quan era un port clau en la Ruta de la Seda, va quedar en no res pel bloqueig econòmic patit després de la Primera Guerra Mundial. El futbol, però, ha tornat a posar en el mapa aquesta capital de província que va viure els seus dies més gloriosos als anys setanta i vuitanta, quan el seu equip, el Trabzonspor, dominava amb mà de ferro la màxima competició local. Ara la projecció internacional torna a agafar color perquè el seu fill pròdig, l’esportista més rellevant de tota la seva història,Senol Günes, s’ha tornat a posar al capdavant de la selecció de Turquia, el gran motiu de joia d’una societat dividida per motius polítics i culturals.

En pocs llocs com a la ciutat de Trabzon es va celebrar el tercer lloc de Turquia en el mundial del 2002. Sota la porteria, Günes havia format part dels Trabzonpor Efsanesi, una generació llegendària local que va ser protagonista dels únics sis títols de lliga que ha guanyat el club en la seva història i, dècades després, va conduir la selecció cap a un èxit sense precedents. “M’estimo Trabzon i el Trabzonspor, és casa meva i sempre han tingut cura de mi”, va expressar recentment Günes, que té un estadi a la ciutat amb el seu nom i que darrerament ha aixecat algunes crítiques durant la seva nova etapa al capdavant de la selecció per haver donat massa protagonisme a jugadors del Trabzonspor o de la ciutat de Trabzon, com ara l’atacant del Lilla Yusuf Yazici.

Ara, Günes té el repte de tornar a acostar una selecció gairebé tan prometedora com la del 2002, que ha estat la revelació de les fases classificatòries i a qui no li fa respecte el grup A, conformat per Itàlia, Suïssa i Gal·les. El seu camí comença avui (21 h, Olímpic de Roma, Telecinco) contra l’equip de Mancini, el gran favorit.