Ha estat un any molt difícil i des que estic en una direcció esportiva ha estat molt complicat, amb un desgast terrible i difícil de gestionar. No comencem amb bon peu quan un jugador important com l’Hèctor Simón, amb un nivell alt de compromís, el capità, interior amb arribada i personalitat, es lesiona i no pot estar amb nosaltres. Especialment el coronavirus ens passa molta factura a nosaltres ja que ens arriben els primers casos quan l’equip està preparat físicament i mentalment per començar la competició. Aquella aturada de deu dies ens va fer mal, no podíem competir i vam començar al camp del Nàstic i al del Cornellà, dos estadis complicats en què era probable que no guanyéssim. El dèficit ja era d’entrada, més duels ajornats i en la quarta i cinquena jornada la situació ja era perillosa, amb una temporada més curta, atípica i amb més nervis.

Pel que fa a resultats, les coses no funcionaven ja que estàvem en els últims llocs. Sí que és veritat que se’ns van escapar partits de forma incomprensible per petites accions, com ara a Llagostera i Cornellà. Són aquests dos o tres punts que ens separaven de la zona on havíem d’estar, a la mitja taula, amb alguna possibilitat de classificar-nos per a la lliga Pro. Són aquests punts que ens han faltat els que ens han perjudicat des del punt de vista moral i de confiança, i com que no avançàvem, es va prendre la decisió de destituir en Raúl.

En Raúl ha estat un entrenador molt important per a l’Olot en les tres últimes temporades. Hem aconseguit lligar els millors anys de la història del club a segona B, hi havia un bon cos tècnic i formàvem un bon tàndem. L’any passat l’aturada per la pandèmia ens va perjudicar. No sabem què hauria passat, però l’equip estava en dinàmica positiva. Llavors ens va faltar humilitat de ser conscients que tot el que fèiem era molt complicat. Som l’Olot i la il·lusió i les ganes de seguir creixent sempre hi són, però en el canvi de format i competició hem hagut de competir contra equips amb un pressupost molt més alt, tot i que moltes vegades no és determinant, això. La realitat és que el potencial de la resta és molt gran i el marge d’error nostre sempre és menor. Si hi sumem la Covid-19, les lesions de jugadors importants com Carles Mas, Lluís Aspar, Alan Baró, Salinas o, posteriorment, en Xumetra –que ha fet una temporada espectacular pel que fa a gols–, que va tenir el coronavirus i el vam perdre durant un mes..., són hàndicaps que costen de superar.

La destitució d’en Raúl no va ser ni una escalfada ni res personal. Al contrari, li hem d’estar agraïts ja que ha fet una gran feina. Hi tinc una relació personal molt bona i d’estima ja que hem treballat molt a gust durant tres anys. La situació esportiva era la que era, no hi ha res més. I sempre amb el respecte cap a la feina feta i amb l’única intenció de millorar i que el club pogués sortir d’aquesta situació, no hi ha res més. No era una decisió fàcil ja que ens havia ajudat molt i transmetia els valors que té el club. La vam prendre amb la millor de les intencions ja que crèiem que necessitàvem un canvi per poder sortir d’allà.

Tenim l’experiència que algun curs que hem tingut una plantilla llarga hi ha hagut problemes per gestionar-ho. Hi havia massa gent que quedava fora i no anava bé. Vam considerar que una plantilla de 19 o 20 era suficient ja que no teníem un historial important de lesionats anteriorment. Enguany, no pas pel nombre de lesions però sí d’homes clau que hem perdut, tot i tenir una plantilla més àmplia no hauríem tingut efectius per substituir aquests jugadors indispensables i complicats de substituir.

No sé si era el millor any per fer una modificació tan bèstia pel que fa a categories, amb una pandèmia mundial, amb molts partits ajornats, jugadors infectats i algun d’ells hospitalitzats... El curs passat s’acaba una competició i decideixes que no hi ha descensos; ara ho fas a correcuita, tot en un any... No sé si és la manera més justa de fer-ho. S’ha acceptat, s’ha fet així, no ho hem gestionat prou bé, però sembla injust que amb la trajectòria i l’estructura que teníem, amb el club consolidat a la categoria, en un any tan complicat hàgim de perdre dues categories, és un cop duríssim.

Les coses es fan amb la intenció de millorar i en Gabri no dubto que ens ha aportat coses. Potser és un tècnic d’inici de curs, per planificar i treballar. Com a revulsiu li va faltar força ja que després d’algun resultat negatiu s’ho va agafar a pit ja que hi havia dipositat il·lusions i esperances. Es va veure que li falta força de tirar-ho endavant. Amb la incorporació d’en Miquel Àngel Muñoz i l’Hèctor l’equip ha donat la millor versió i ha aconseguit bons resultats, tot i que no han estat suficients per salvar-nos.

Amb en Gabri havíem aconseguir estabilitat guanyant els primers partits de la segona fase, però la derrota contra l’Oriola va ser dura per a tots i per a ell especialment; per tant, després del partit contra la Penya Deportiva vam estar d’acord de fer un canvi. L’equip creia en l’Hèctor i en Miquel Àngel. Sempre estàvem en una situació límit ja que cada partit era una final i en cas de derrota perdíem totes les possibilitats. Anàvem guanyant i l’equip cada vegada era més sòlid, ens feien pocs gols i érem encertats de cara a gol per tirar-ho endavant. Quan estàvem en l’últim pas, no vam ser capaços de guanyar i va ser una llàstima ja que, en aquesta segona fase, de vuit partits n’havíem guanyat cinc i n’havíem empatat un, són números de salvació, però la primera fase ens va passar factura.

Estem en això, primer acabar de tancar aquesta temporada, reunint-nos amb els jugadors, analitzant, i a alguns els proposem seguir ja que tenen marge per créixer i progressar amb nosaltres. N’hi ha que ni el club s’ho planteja, d’altres que no s’ho plantegen ni ells. La peça del tècnic és clau i hi ha diverses opcions. Hem parlat amb alguns entrenadors i n’hi ha que, tot i estar consolidats en una categoria, estan disposats a anar a la tercera divisió FEF a entrenar l’Olot. Tot i haver baixat encara som un projecte atractiu per a tècnics i jugadors. Hem de decidir si donem continuïtat al cos tècnic actual o un altre perfil. És una decisió difícil i important. Hem de mirar de no equivocar-nos i ho estem acabant d’analitzar.

El projecte ha quedat tocat amb aquest descens, però quan parlo amb algun entrenador de segona B el veig encantat de venir a entrenar l’Olot. Després veurem què decidim. Som un club sanejat, mínimament estructurat dins les nostres possibilitats, amb instal·lacions per jugar i entrenar i on es pot treballar amb tranquil·litat. A més, hi ha marge de creixement, l’ambient a l’estadi és molt bo, un altre dels factors que hem trobat a faltar durant aquest any. A Olot, viure un partit sense l’afició no té cap sentit, com en altres llocs. Però al municipal, 1.200 espectadors a prop, que animen i ajuden... Ho hem trobat a faltar i és un altre dels aspectes que ens han fet mal.

Hi ha jugadors veterans a segona B que són exemplars i uns quants els tenim nosaltres. Xumetra, Alan, Eloi, però també Marcos al Llagostera, Moyano i Valentín al Badalona, etc. Fa molts anys que són aquí però segueixen entrenant i jugant de manera increïble. Això els fa ser un exemple per als més joves, que veuen que són els primers a arribar, estiren, preparen l’escalfament, ajuden el cos tècnic, etc. Són un exemple i en la recta final nostra s’ha vist reflectit en els gols que hem fet. Alan n’ha fet quatre, Xumetra, Eloi... Quan es diu que l’Olot té massa jugadors veterans s’ha de calibrar bé ja que són aquests els qui han donat un bon rendiment i no se’ls pot qüestionar ja que han tingut un paper destacat a dins i fora del camp. En situacions límit han mostrat el millor d’ells per fer que l’equip tingués possibilitats fins al darrer instant per salvar la categoria.

La tercera, pel que fa a pressupost, és una altra idea. Veurem si som capaços de mantenir una mica l’estructura al màxim de professional possible, com entrenar en horaris i terrenys adequats. Hi ha jugadors que ens poden ajudar, la meva idea és renovar a la base, que creiem que ens poden ajudar al màxim, amb jugadors gironins i alguns de catalans. Mantindrem la filosofia del jugador de proximitat i de la zona, i és que aquest grup sempre s’ha entrenat bé i l’ambient del vestidor era bo, tot i que la situació pel que fa a resultats no ajudava. En aquesta situació, en un altre tipus de vestidor l’equip s’hauria desfet a dos mesos del final; en canvi, hi hem cregut fins a l’últim minut del partit contra la Penya Deportiva.