NÚRIA LLOP
FUTBOLISTA DEL GIRONA FC I AMBAIXADORA DE LA JORNADA DE L’ESPORT FEMENÍ
“Hem d’intentar no diferenciar tant de petits”
“Es va avançant, però encara queda molta feina”
“El Barça està obrint portes, i això està molt bé, però al darrere hi ha més equips i noies que treballen molt i d’altres que s’han quedat pel camí”
Volia somiar ser futbolista, tot i que passava poc que una noia s’hi guanyés la vida; i ara encara n’hi ha molt poques
Em quedi o no, he d’estar molt agraïda per com m’han cuidat; ens ha pesat la inexperiència en la primera volta
Núria Llop Rubio (Benissanet, Ribera d’Ebre, 9-8-1992) ha liderat com a capitana i futbolista de referència el sènior femení del Girona FC, que ha pagat la inexperiència i una primera volta complicada i no ha pogut evitar el descens de primera estatal. L’ebrenca, amb una llarga trajectòria, valora l’evolució i la visualització del futbol femení, que ha agafat empenta amb el triplet del Barça.
És una de les ambaixadores per visibilitzar l’esport femení. Com s’ho pren?
Per a mi és tot un orgull. I més, després d’haver arribat aquesta mateixa temporada aquí a Girona. N’estic molt orgullosa.
En futbol, s’ha anat fent passos endavant. Prou ferms?
Crec que es va avançant però que encara queda molta feina per poder arribar a igualar, o a apropar-se, al futbol masculí.
L’objectiu és arribar a la igualtat?
No és qüestió de comparar i buscar les diferències. Som esportistes igualment i hi dediquem tots moltes hores. Hem de buscar que no hi hagi tanta diferència com encara hi ha.
Té molta experiència, amb més d’una dècada en equips com el Nàstic, el Lleida i l’Oviedo. Nota una evolució de l’aposta pel futbol femení?
Des dels quatre anys que jugo a futbol. Les noies ara tenen més sortida. S’ha parlat molt del triplet del Barça i sembla que es visualitza més tot, però hi ha molt treball al darrere. És el Barça qui està obrint portes, i això està molt bé, però al darrere hi ha molts més equips i moltes més noies que estan treballant molt i també d’altres que s’han quedat pel camí. Està molt bé això del Barça pel bé del futbol femení. I tot això ha d’anar molt més enllà. Que les portes que s’estan obrint continuïn obertes i cada cop més. Que les nenes puguin arribar a viure d’això, que és molt difícil.
Diu que va començar jugant als quatre anys. Sempre a futbol?
Vaig començar amb el futbol per influència de la família, sobretot pels pares i els cosins, però vaig provar diversos esports: el cros, l’atletisme en pista, l’handbol i també de majoret. Però va tirar molt més la pilota. En tinc 28 i encara continuo jugant.
Devia anar jugant en equips mixtos?
Sí. Vaig començar al futbol sala de l’escola i sempre amb nens. He de dir que hauria continuat jugant amb nens, però a cadet em van dir que no podia jugar més en equips mixtos. Jo crec que no hi ha d’haver aquesta desigualtat de crear un equip de nenes i un de nens. Hem d’intentar no diferenciar tant des de petits.
Com corregiria aquesta diferenciació que diu que no li agrada?
És veritat que arriba una edat que les diferents capacitats físiques es noten. Però fins a aquell moment, ho faria tot igual. Opcional, però sense tancar portes. La meva família no em va posar mai cap impediment, i als clubs on he estat tampoc m’han diferenciat pel fet de ser nena.
I a cadets, o a un equip de nenes, o plegar?
Exacte. De fet, vaig passar de cadet a equip amateur, al Salou. Després, al Tortosa-Ebre, a primera estatal, que no hi pots jugar fins a 16 anys. Però amb 15 encara no podia i jugava a Salou en un equip sènior, amb companyes que eren les meves mamis.
Va anar de tan jove a equips amateurs pel seu nivell, o perquè no hi havia equips de cadets juvenils?
No hi havia equips femenins de cadets juvenils com hi ha ara. A les petites, ens posaven amb les grans, a aprendre el màxim i guanyar-te el lloc.
De jove, tenia algun referent?
Em fixava en Luis Enrique i en Xavi Hernández.
En cap noia?
És el que dèiem. No podies tenir referents perquè no hi havia tanta visibilitat.
Ha hagut de superar algun obstacle?
He tingut la sort que el meu pare s’ha dedicat a mi en això del futbol i em duia a entrenar-me on fos, fent una hora de camí d’anada i una de tornada. La meva mare sí que em deia: “Núria, no podràs viure mai d’això, continua estudiant.” Era una mica entre l’espasa i la paret. Volia somiar ser futbolista, viure’n. Ara tinc més ús de raó, però sempre somies. La mare em feia tocar més de peus a terra. Anys enrere passava molt poc que una noia es pogués guanyar la vida amb el futbol. I encara ara, molt poques ho poden fer.
No han pogut evitar el descens amb el Girona. Què els ha faltat?
Sabia que seria difícil. La majoria de l’equip era nou i moltes companyes no havien jugat mai a primera estatal. La inexperiència ens va pesar en la primera volta. En la segona vam millorar, però ens va condemnar la primera.
No poder mantenir-se a primera estatal és un fre a l’intent de consolidació de l’equip.
El club intenta que es quedi gairebé tot l’equip, però serà difícil. Intentarem tornar el Girona on es mereix.
Van jugar un dia a Montilivi, que va ser una festa. El risc és que quedés com a anècdota?
El club va tenir un gran gest amb nosaltres, que no hem tingut la millor temporada. Era una festa, però també una final més, i no sabíem si ens ajudaria jugar en un estadi tan gran. Crec que aquell partit va ser un punt d’inflexió.
En la millor època de la història del club, l’aposta pel femení no ha acabat de funcionar.
Sincerament, és el primer any que soc aquí i no sé ben bé si altres anys s’hi ha apostat. Només puc dir que aquest any quan els hem necessitat han respost. I s’ha de valorar el gest d’obrir-nos Montilivi, que tant de bo no sigui un sol dia i que amb el nostre treball se’ns obri més vegades.
I el masculí, aquest any sí?
Sí, jo crec que sí. Aquest any no se’ns pot escapar.
Té clar on jugarà la temporada que ve?
No, encara no tinc clar el meu futur. Em quedi o no a Girona, he d’estar molt agraïda per com m’han cuidat. Sempre he intentat donar-ho tot i salvar la categoria, però és un esport col·lectiu i no ho hem aconseguit.
Deu tenir ofertes.
Alguna cosa hi ha, però de moment el mercat està una mica aturat.
Entrevista a @NLlop8 , una de les ambaixadores de la 9a Jornada #EsportFemeníGi @esports_gi @girona_cat @donaiesport
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.