El futbol és vida. És territori de felicitat i salut. Ningú està preparat per veure com un futbolista es desploma sobre la gespa sense cap circumstància prèvia. Un segon que ho canvia tot: emocions, decorat i guió. L’esport i la competició passa a un segon pla i tot es focalitza en què li passa a aquell company de professió que està estirat sobre la gespa, aquell company de vestidor o aquell ídol vestit amb la samarreta del teu país o el rival més temut per l’afició contrària. La perspectiva del partit va canviar en el minut 42, quan Christian Eriksen va caure desplomat sobre la gespa. El temps es va fer etern i els segons, una tortura sense final. La cara dels futbolistes de Dinamarca era l’exemple de la dura tensió del moment. El companys d’Eriksen s’ordenaven com centurions romans rodejant el seu company per evitar imatges escatològiques i de poc gust. Els metges de la selecció danesa treballaven amb diligència percudint de manera sincrònica la caixa toràcica del migcampista. El Parken de Copenhaguen emmudia. Les aficions daneses i finlandeses mantenien un silenci sepulcral observant, des de les grades, la duresa del moment. Els futbolistes danesos miraven cap al cel i pregaven recordant tots els sants possibles amb llàgrimes als ulls. La tensió era total i pels caps passaven les imatges d’altres futbolistes que van perdre la vida desplomats en un terreny de joc.

La llista és àmplia, però s’ha anat reduint gràcies a les noves metodologies en l’àmbit de l’esport i la prevenció. “No tinc informació exacta del que pot haver passat i ens hem de moure en el terreny de la precaució. Però vistes les imatges, en un primer moment, els metges que atenen el jugador no sembla que ho interpretin com una aturada cardíaca, potser com una crisi neurològica, però després inicien el protocol de reanimació per una aturada cardíaca”, explica el cardiòleg i professor titular de la URV, Josep Maria Alegret, que constata que la mort sobtada en esportistes d’elit s’ha minimitzat molt gràcies als protocols que permeten identificar les cardiopaties. Tot i això, Alegret considera que “és complicat” que el futbolista pugui tornar a la pràctica esportiva si es confirma que té una cardiopatia. El metge deixa clar que la precocitat de la reanimació i de la recuperació de la consciència són punts a favor de la recuperació total per a la vida activa.

Després de 15 minuts llargs, el futbolista va anar retornant i va abandonar el terreny de joc conscient cap al Rigshospitalet, l’hospital de referència de Copenhaguen. Mitja hora després arribava el primer comunicat de la federació danesa, que confirmava els bons auguris. “Christian Eriksen està despert i se sotmetrà a més exàmens al Rigshospitalet en les hores vinents.” Poc després arribava l’entesa dels dos equips per acabar el partit tot i el gran sotrac emocional: “El partit contra Finlàndia es jugarà i això succeeix després que els jugadors hagin confirmat que Christian està bé.” El futbol tornava al primer pla però els danesos no havien fet net emocionalment com es va veure després de la represa.