L’art d’arribar i moldre
Pohjanpalo marca el primer gol finlandès en un gran torneig
El 2016 va irrompre amb força en la Bundesliga fent quatre gols en els primers 33 minuts de joc
Encara que la seva carrera ha tendit a estabilitzar-se, quasi a estancar-se, les primeres vegades de Joel Pohjanpalo (Hèlsinki, Finlàndia, 1994) solen ser estrepitoses. Fill d’una pàtria en què del futbol mai se n’ha fet bandera, terra en què pilots com ara Kimi Räikkönen o Mika Häkkinen han tendit a ocupar sempre les portades, aquest davanter de 26 anys va fer història dissabte marcant el primer gol del seu país en un gran torneig de seleccions, un honor que molts haurien donat per fet quan Pohjanpalo va començar a treure el cap entre els professionals.
En els seus primers dies, l’ara davanter de l’Union Berlín va ser una espècie d’Erling Haaland finlandès, un ariet precoç, capaç de marcar 33 dianes en 26 partits amb el filial del Hèlsinki quan només tenia 16 anys, o sobretot de tenir una presentació en societat a la Bundesliga a l’altura d’un canoner d’època. Després d’haver rebutjat el Liverpool abans de signar pel Bayer Leverkusen i d’haver-se foguejat en un parell d’experiències a la segona divisió alemanya amb l’Aalen i amb el Fortuna Düsseldorf, Pohjanpalo va debutar en la Bundesliga amb l’equip de l’aspirina un 27 d’agost del 2016, en un partit contra el Borussia Mönchengladbach. Aquell dia només va jugar 12 minuts, però els va optimitzar estrenant-se com a golejador, empatant un partit que el seu equip acabaria guanyant en el tram final. Veient l’eficàcia del seu jove ariet, el tècnic, Roger Schmidt, va repetir la fórmula 13 dies després contra l’Hamburg quan, perdent per la mínima, va decidir entregar 18 minuts al nouvingut. Aquella tarda, la resposta de Pohjanpalo va tenir una altra dimensió marcant un hat-trick en tan sols 11 minuts i convertint-se en el nom de moda en tot el futbol alemany.
En la seva primera mitja hora de futbol en la Bundesliga, el davanter d’Hèlsinki va fer quatre gols, un cada 7,5 minuts. Però amb la mateixa facilitat amb què van caure els gols, també van marxar, i el que semblava un davanter quirúrgic, fred com el clima del seu país davant un porter, ha anat deixant pas a un atacant de segona fila, que des d’aleshores només ha jugat 38 partits en la lliga alemanya i que, tot i ser encara propietat del Leverkusen, no ha tornat a marcar un gol amb l’equip de l’aspirina, enllaçant cessions a segona divisió amb l’Hamburg i aquest any amb un portentós Union Berlín on, tot i no ser titular indiscutible, sí que ha tingut registres acceptables (6 gols en 18 aparicions).
Res, però, com les seves primeres vegades, on el davanter anònim compareix per trencar la història, com va succeir en els seus inicis en la Bundesliga o sobretot dissabte al Parken, on, en una tarda diluïda per l’ensurt de Christian Eriksen, de nou Pohjanpalo va aparèixer del no res per inscriure el seu nom en la posteritat, després d’un partit on pràcticament no va tenir participació (va intentar vuit passades i en va fallar la meitat), però en què un dels pocs contactes que va tenir amb la pilota va ser el definitiu, allà on fan mal els davanters, apareixent de sorpresa, guanyant la posició a Joakim Maehle i rematant de qualsevol manera, però superant un gegant com Kasper Schmeichel per demostrar que Joel Pohjanpalo, més enllà d’un cognom estrambòtic lluny del seu país, és algú que tendeix a caure dempeus, sobretot a l’àrea.