Nicolò Barella (Càller, 1997) és d’aquells futbolistes difícils de catalogar. Entraria en la categoria de futbolista físic? Potser no per aparença, però corre com pocs. És tècnic? N’hi ha que ho són més, però ell és un jugador capaç d’associar-se i de deixar accions que signaria el futbolista més delicat.

Barella és complet, fet que a Itàlia fa que pràcticament no tingui detractors. Es va forjar a la seva Càller natal, sota el sol de la Sardenya, i va fer eclosió a l’Inter de Milà com un dels grans projectes de mig del camp en l’àmbit europeu. La seva dinàmica futbolística és el mirall inequívoc de la nova Itàlia, una selecció rovellada a l’últim mundial i que ara gaudeix d’un aire renovat. És un equip que corre, que mossega i que juga. La nova Itàlia és Nicolò Barella.

“Si algú està buscant el prototip de futbolista modern, que miri Barella. Juga amb l’equip i per a l’equip, ataca amb coratge i quan no té la pilota lluita per recuperar-la. Té tres virtuts principals: intel·ligència, humilitat i coneixement”, ha escrit aquesta temporada en la seva columna a La Gazzetta dello Sport un Arrigo Sacchi que segueix des de fa temps l’evolució del migcampista sard. “Va entrar als equips inferiors d’Itàlia quan era un nen i jo era el director tècnic de la selecció. No era un fenomen, era físicament fràgil i des del punt de vista tècnic no era increïble. En canvi, ha arribat a nivells molt alts, fet que demostra que el treball al darrere del futbolista és vital avui en dia”, ha explicat Sacchi sobre un migcampista que, segons un altre il·lustre com és Fabio Capello, ja està entre els tres millors del continent en la seva demarcació.

Resistent físicament –va jugar 36 dels 38 partits amb l’Inter en la passada Serie A–, Barella va marcar tres gols i sobretot va repartir nou assistències en la seva segona temporada a l’equip nerazzurro, on sobretot es va fer un tip de fer quilòmetres. Amb una mitjana d’11,44 per partit, és el quart que més n’ha fet aquesta temporada a la primera divisió italiana havent jugat més de deu partits, i amb la seva dinàmica, amb aquesta capacitat per anar i venir, per ser a tot arreu tant en atac com en defensa, ha encaixat a la perfecció amb la mirada futbolística d’Antonio Conte, una realitat latent que des de fa un temps també Roberto Mancini vol traslladar a la seva selecció. “Barella pot ser un dels futbolistes de l’Eurocopa”, ha dit sense pudor el tècnic azzurro, deixant al descobert una sospita que a Itàlia ja fa temps que tenen assumida: Nicolò Barella, arribat des de l’illa de Sardenya, és el mirall de la nova selecció nacional.