El partidàs que Alemanya i Portugal van oferir dissabte a la tarda va deixar el nom de Robin Gosens escrit en majúscules. I és que l’actuació del lateral esquerre de l’Atalanta, autor d’un gol i d’una assistència, a més de ser determinant per al triomf dels alemanys, el va posar a l’aparador continental com mai. La seva és una història ben curiosa: d’entrada, ha arribat a l’elit amb 26 anys; de fet, va debutar a la Mannschaft amb 25 i ho va fer sense jugar mai a la Bundesliga.

De pare holandès i mare alemanya, va néixer a Emmerich, a prop de la frontera germano-neerlandesa i, després que fos rebutjat per les categories inferiors del Borussia Dortmund, el seu primer contracte professional li va oferir el Vitesse Arnheim, l’any 2013, abans de cedir-lo al Dodrecht, de la segona divisió dels Països Baixos. Va pujar a l’Eredivisie amb aquest equip i va fitxar per l’Heracles Almelo, amb què, el 2016, es va classificar per a l’Europa League. D’allà va ser traspassat al seu actual club, l’Atalanta de Bèrgam, on ha complert la quarta temporada. La seva progressió a Itàlia, a les ordres de Gian Piero Gasperini, ha despertat l’interès d’un grapat de clubs europeus. L’Atalanta, per si de cas, l’ha renovat fins al 2023 i li ha posat preu: 35 milions d’euros.

Pel seu origen, Robin Gosens podria ser internacional amb els Països Baixos. De fet, quan era seleccionador de la oranje, Ronald Koemann es va plantejar convocar-lo. El jugador, però, va acabar triant la selecció d’Alemanya. “Quan arribi el moment, decidiré amb el cor. No crec que hi hagi una decisió bona i una altra de dolenta”, manifestava quan el seu nom començava a sonar. El cas és que Joachim Löw el va citar per primer cop per als partits de la Nations League 2020. El seleccionador de la Mannschaft va trobar en ell un futbolista que encaixa perfectament en el sistema que ara utilitza, amb tres centrals i dos laterals avançats, que tenen un gran protagonisme ofensiu.

Gosens ha sorprès per la seva empenta inacabable. Corre, lluita i mai no es rendeix. A més, l’afavoreix que el joc de la selecció alemanya caigui principalment al costat dret, on se situa Joshua Kimmich, perquè això acostuma a provocar el moviment dels equips rivals cap allà i li obre una autopista en el costat esquerre. En tot cas, ara tothom ja està advertit del seu perill.